Resultats de la cerca

Art grec antic Les visions tradicionals dependents essencialment d’una visió winckelmanniana de l’art clàssic, han restat superades en els últims decennis, i actualment hom pot parlar de nous aspectes, que, recolzant sobre troballes arqueològiques, han canviat la visió estilística per una altra de cronològica Quant a la periodització, hom ha arribat a un acord general per a fixar uns quants períodes, els límits cronològics dels quals són acceptats gairebé per tothom Durant l’època obscura, l’enllaç amb el món cretomicènic fou donat per l’estil geomètric sobretot en la ceràmica, que començà al…

El 1956 es traslladà a Roma per estudiar a l’Accademia di Belle Arti, i fixà la residència en aquesta ciutat Inicialment es dedicà a la pintura de números, lletres, fletxes i diferents signes tipogràfic Entre el 1965 i el 1967 restà inactiu Un dels principals impulsors de l’anomenat arte povera  amb coincidències importants amb l’ art pobre  que sorgí a Catalunya, en la seva obra emprà materials de rebuig i objectes quotidians, i fou autor d’obres consistents en carbó exposat en suports o bé dins de recipients llana en recipients de fusta o sacs plens de llegums, arròs o cafè, i el 1969 muntà…

Oferta a una divinitat, simbolitzava un atleta o un difunt S'han trobat koúroi en santuaris i tombes de Grècia, l’Àsia Menor i la Magna Grècia

La diferència d’estils és important, sobretot, en les arts plàstiques, on hom distingeix fàcilment, entre altres, els estils clàssic grec, romà, bizantí, romànic, gòtic, renaixentista, barroc, neoclàssic, modernista, etc

Aquesta llei vigeix en l’art grec arcaic, l’egipci, el mesopotàmic fins i tot el de l’època sassànida etc Fou formulada l’any 1892 per l’arqueòleg danès Julius Langue

La producció, iniciada probablement per ceramistes d’origen grec, actius a Turis o a Heraclea a la fi del segle V aC, es distingeix per la composició de les figures, que són més primes i allargades, amb expressions patètiques Representen personatges amb un colom a la mà i també amorets amb les ales desplegades Dintre aquest grup cal incloure també l’escola de Paestum

En l’art grec és una conseqüència del sostre de dos vessants dels temples Era decorat amb escultures que havien de seguir la llei del marc, a causa de la forma triangular A Roma, i especialment durant el Renaixement i en tots els estils posteriors inspirats en l’art clàssic, la seva utilització tenia una finalitat purament decorativa En ebenisteria el frontó ha estat utilitzat com a element decoratiu des del Renaixement

L’arquitectura es destaca, sobretot, per les muralles de tipus ciclopi, per la construcció del palau reial amb una gran sala mégaron, precedent del temple grec clàssic, i per les grans tombes circulars amb falsa cúpula Bé que l’escultura monumental és escassa, no manca alguna notable representació, com el relleu de la Porta dels Lleons que presideix la ciutadella La ceràmica, a torn, és normalment decorada amb pintura de temes geomètrics

Arquitectònicament, repetia la forma del teatre grec clàssic, però adquiria un desenvolupament vertical més notable, per tal d’afavorir l’acústica de les audicions, i oferia, en l’escena, unes dimensions més reduïdes Un dels odèons més antics fou el que Pèricles ordenà construir a Atenes vers el 422 aC amb la fusta de les naus perses capturades Fou destruït per un incendi i, bé que fou reconstruït posteriorment, amb prou feines n'han estat conservats vestigis Herodes Àtic en feu construir un altre que, restaurat, encara es conserva actualment, al peu de l’Acròpolis atenesa Aquest…

El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat  amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme  Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui…