Resultats de la cerca

L’embrió fou l’Escola Gratuïta de Disseny, aviat dita de Nobles Arts, establerta per la Junta de Comerç el 1775 a l’edifici de Llotja el 1789 ja tenia filials a Olot, Mallorca, Tàrrega i Girona, així com a Saragossa i Jaca Del 1809 al 1814, durant la invasió francesa, en fou director Josep Flaugier El 1817 s’hi inaugurà la classe d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , i l’any 1834 s’establí la d’ornamentació per fornir la indústria tèxtil de models de dibuixos El 1850 l’escola passà a la jurisdicció de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts Reial Acadèmia…

Es formà a Llotja com a dibuixant Era cosí del pintor Agustí Rigalt i Cortiella, el qual, a més de fer dissenys de vitralls, tenia taller De la seva trajectòria professional inicial cal assenyalar la collaboració en l’empresa del decorador i moblista  Francesc Vidal i Jevellí , de la qual, des del 1884, fou l’encarregat de la secció dedicada a vitrall i vidre a l’àcid El 1887 muntà un taller propi de vidres pintats Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords-Muts de Barcelona i professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona A l’Exposició…

Hom sol delimitar l’aplicació d’aquesta expressió als objectes produïts en les societats preindustrials, especialment en el marc de la cultura camperola europea La qualitat artística dels objectes no prové de la intencionalitat dels seus autors, com és el cas en l’art convencional, sinó de la qualificació a posteriori per part de determinats sectors —intellectuals, artistes, etc— que en són aliens Les seves variants solen estar associades a un poble i a una delimitació geogràfica, però no a un període històric no té èpoques, i la continuïtat de formes, colors, temes i…

Aquest equip seguirà, doncs, la destinació de l’immoble així, hi ha mobles per a edificis d’habitacle mobles de la llar, per a edificis de treball mobles de laboratori, de despatx, d’oficina i per a edificis que responen a necessitats temporals concretes o a conveniències ocasionals mobles per a esglésies, hospitals, escoles, etc Essencialment utilitari, el moble ha adoptat, a través del temps i en dependència de les seves funcions, les formes més diverses, i en la seva construcció hom s’ha servit dels materials més heterogenis, el més comú dels quals ha estat, però, la fusta de roure, pi,…

El patrimoni com a concepte cultural ha anat evolucionant Inicialment es parteix de la idea tradicional, sorgida de les revolucions burgeses, segons la qual el patrimoni és constituït per tot un seguit de béns que tenen el reconeixement oficial de la collectivitat Així, a determinats edificis o objectes se’ls atorga un valor especial i esdevenen els tresors més preciosos d’un poble o d’una cultura determinada i, per tant, han d’ésser preservats i llegats a les generacions futures Avui dia, però, la noció de patrimoni s’ha ampliat cap al conjunt d’elements que remeten a la identitat dels…

La Biennal d’Art de Venècia va incloure un pavelló sencer dedicat a la cultura i l’art catalans © IRL / Pietro Battisti La cultura catalana encadena tres anys de projecció internacional més que notable en diferents àmbits si el 2007 la literatura va ser la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt i el 2008 la cultura catalana en general va ser-ho al Festival de Guanajuato, enguany va ser la primera ocasió en què l'art del país va disposar d'un pavelló propi a la prestigiosa Biennal de Venècia Catalunya va mostrar a la biennal --un dels esdeveniments internacionals més importants d'…

Estudià arquitectura 1883 i ciències exactes a Barcelona doctorat a Madrid el 1888 Arquitecte municipal de Mataró l’any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran 1893 i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— 1895, que té les característiques del seu estil inicial l’anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat 1896, dirigí la casa…

Pot ésser de dos tipus periòdica i extraordinària L’exemple més important de les periòdiques són els Salons francesos saló A imitació seva s’iniciaren una sèrie d’exposicions periòdiques a tot arreu durant el s XIX A Madrid, l’Exposición Nacional de Bellas Artes s’ha anat celebrant des del 1856 Aquestes exposicions comprenien totes les branques de l’art pintura, gravat, escultura i arquitectura Actualment, entre les exposicions periòdiques més importants hom pot citar la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel Les exposicions extraordinàries, ja celebrades al s XIX, adquiriren veritable…

Format en plena atmosfera noucentista, assistí a l’escola Montessori dependent de la Mancomunitat i a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigides per Alexandre Galí Cursà el batxillerat a l’Escola Monturiol De ben jove ja mostrà inclinacions cap a l’art i el 1928 publicà el seu primer treball històric en la revista Junior El 1931 començà els estudis universitaris a la Facultat de Ciències Participà en la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i ocupà càrrecs en els sindicats d’estudiants Vinculat al catalanisme popular, fou membre de Palestra i de les Joventuts d’Esquerra…

Vida i obra Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró, es traslladà a aquesta ciutat amb la seva família quan tenia disset anys Hi estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i amb el mestre Josep Vinardell El 1892 s’establí a Barcelona, on estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Llotja, i conegué els artistes J Mir, Isidre Nonell, R Canals i J Sunyer El 1893 ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, on conegué Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Eduard Marquina Començà a treballar en la illustració de llibres, i participà com a cartellista en la Tercera Exposició de…