Resultats de la cerca

Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal misteri i a la primera escenificació que en feu Francesc d’Assís a Greccio 1223 La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d’Arnolfo di Cambio El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del segle XV Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la península Ibèrica, i…

Els tremps més correntment emprats són els d’ou, cola i caseïna Aquest procediment és de característiques visuals similars al fresc veritable, però és molt més simple de fer i també molt menys estable

El seu origen és molt discutit Ja H Holbein la utilitzà JA Thiele la divulgà a Alemanya Entre els nombrosos artistes que l’han conreada cal esmentar MQ de La Tour, JBS Chardin, JB Perronneau, R Carriera, JB Greuze, F Boucher

Ja sia en la representació de caceres —així, en els relleus assiris, entre els quals es destaquen el Lleó vomitant sang i la Lleona ferida British Museum, Londres, representacions d’un naturalisme punyent—, ja sia en les tombes reials occidentals, on el lleó apareix als peus de les figures jacents dels reis com a símbol de poder

Se serviren magistralment d’aquest artifici els antics mestres venecians Ticià, Il Tintoretto, Il Veronese

Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els palaus urbans…

Aquesta tècnica és molt coneguda pel seu nom francès, cloisonné Procediment molt antic, fou emprat ja pels etruscs

És una etapa de formació de l’art islàmic Les influències sassànida, bizantina i hellenística són molt fortes, però ja apareixen temes decoratius pròpiament islàmics, com les gelosies fetes a base de guixeries Dels monuments arquitectònics cal esmentar la mesquita d''Umar i la d’al-'Aqsa a Jerusalem aquesta darrera presenta un nou concepte arquitectònic, amb la seva forma de saló amb columnes La gran mesquita de Damasc 715, actualment molt modificada, té planta de tres naus separades per columnes es destaca la seva decoració de marbre i mosaics de tipus naturalista on ja…

Tot i que ja es practicava en l’antiguitat, prengué el nom de Damasc, que a l’edat mitjana n'esdevingué un centre de producció i difusió important Uns altres centres importants foren Mossul, diversos obradors nazarís, Venècia, París, Toledo, etc

Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…