Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
ready-made
Art
Expressió amb què hom designa un objecte quotidià, allunyat del seu context habitual, en què tenia una utilitat pràctica, i inserit en el mecanisme de l’art, com a fruit de l’elecció voluntària de l’artista.
Vindria a ésser un objecte qualsevol fet art El primer a fer-ne fou MDuchamp, el qual no ho considerava com quelcom d’estètic, sinó provocatiu, com a mecanisme de xoc El primer ready-made conegut és Bicycle Wheel 1913 i consisteix en la juxtaposició d’una roda de bicicleta i un tamboret, però el primer exposat fou Font 1915, que no era altra cosa que un urinari Aquest gest de lliure elecció per part de l’artista inaugura possibilitats immenses dins l’art contemporani instaura una nova actitud enfront de la realitat, de l’art i de la vida, i posa en crisi el paper tradicional de l…
art pop
Art
Moviment artístic que pren com a punt de referència la cultura de massa.
L’art pop emfasitza l’accessibilitat, fins al punt de banalitzar-los, dels objectes de consum propis de l’anomenada “societat opulenta”, dels quals subratlla també la impersonalitat i el caràcter accessori i repetitiu Amb aquest propòsit, recorre a la juxtaposició, la seriació, l’aïllament i l’engrandiment dels objectes més quotidians per mitjà de tècniques de la publicitat Hom ha vist en l’art pop tant una denúncia com una exaltació de la societat de consum Sorgit a la fi dels anys cinquanta, s’ha estès ràpidament arreu del món occidental a partir dels dos focus originaris els…
gemmail
Art
Variant del vitrall consistent en la juxtaposició, sotmesa posteriorment a un tipus especial de cocció, de vidres de diferents formes, colors i gruixus.
Tècnica creada els anys vint per Jean Crotti, ha estat perfeccionada per Roland i Roger MalherbeNavarre G Rouault, P Picasso, G Braque, J Villon i J Cocteau, entre altres artistes, en feren cartons
impressionisme
Petit nu en blau , de Renoir (1841-1919)
© Corel Professional Photos
Art
Corrent estètic iniciat i desenvolupat sobretot a França al darrer quart del s XIX.
Consisteix, de fet, en una darrera etapa del naturalisme, nom que en un principi fou sovint emprat per a designar-lo, perquè aguditzà la recerca d’una realitat més autènticament reflectida que en la pintura anterior Centrant-se en temes tan prosaics i quotidians com els del realisme, els impressionistes els pintaven, però, in situ , com en una instantània fotogràfica —cal recordar el lligam que els unia amb Nadar— i molt sovint en una sola i ràpida sessió, i aconseguiren visions fugaces que, en ésser exposades, desferen la diferenciació convencional entre esbós i obra definitiva D’altra banda…