Resultats de la cerca

Canonge, autor de De Artificiali Perspectiva 1505, publicat quan circulaven només manuscrits els tractats de perspectiva dels italians Alberti, Leonardo, etc , les teories dels quals difongué copiosament, abans que Dürer, per l’Europa nord-alpina, però incorporant-hi els procediments empírics de la tradició nòrdica S'hi troba la primera exposició del mètode dels “punts de distància”, potser original Fou reeditat, traduït i fins plagiat moltes vegades durant el s XVI

Especialista en art de la baixa antiguitat i de l’alta edat mitjana, és notable la seva aportació als estudis d’iconografia Obres Martyrium 1947, La peinture byzantine 1954, Le haut Moyen Âge 1957, on compara les pintures de l’absis de Sant Miquel d’Ègara amb algunes pintures carolíngies de la darreria del segle IX, La peinture romane 1958, L’âge d’or de Justinien 1967, Le premier art chrétien 1967 i Les voies de la création en iconographie chrétienne 1979 Fundà la revista “Cahiers Archéologiques”

Conservador en cap de pintura i dibuix al Louvre 1947 i professor al Collège de France 1950, organitzà importants exposicions Publicà diversos estudis sobre artistes, com ara Cézanne 1936, Watteau 1950, Gauguin 1959, Delacroix 1963, però es destacà especialment en els assaigs Dialogue avec le visible , 1955 L’art et l’âme , 1960 Les puissances de l’image , 1965, en els quals relacionà agudament l’art amb els grans corrents de la cultura i del pensament Dirigí síntesis com ara L’art et l’homme 1957-61 i L’art et le monde moderne 1970

El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge, parallel al…

La història de l’art borgonyó es devia iniciar a l’època galloromana, bé que els seus monuments, dels quals destaquen els d’Autun, no presentin unes característiques locals pròpies sota el domini imperial L’establiment dels burgundis suposà la introducció de l’art germànic sepultures de Charnay-lès-Chalon Del domini carolingi resta una obra summament important les criptes de Saint-Germain d’Auxerre mitjan segle IX Amb el romànic sorgí el veritable art borgonyó, car, en realitat, solament algunes escasses esglésies Saint-Philibert de Tournus entren dins el marc del primer art romànic els…

El seu Essai sur le goût 1756 fou un dels texts fonamentals de la revaloració de la imaginació i els sentiments en la creació artística després del racionalisme classicista

No aporta cap renovació estructural, sinó que és purament decoratiu El nom de flamíger traducció del francès flamboyant fou donat a aquest període per l’arqueòleg Auguste Le Prévost vers el 1830, a causa de la semblança de les seves línies decoratives ondulades amb les llengües de foc

Deixant de banda les troballes pertanyents al Paleolític jaciments de Hoa Binh i Bac Son i al Neolític jaciment de Sa Huynh, el primitiu art vietnamita apareix fortament influït tant per l’art xinès com per l’hindú La influència xinesa —a part les nombroses peces de l’aixovar funerari de l’època del bronze importades de la Xina jaciments de Dong Son— hi penetrà al segle I, amb el domini militar xinès La influència hindú hi apareix a partir del segle III L’art pròpiament autòcton s’inicià al començament del segle X, i atenyé l’apogeu a la stupa de Binh Son, la pagoda de Van Phuc i el temple de…

Conservador en cap de les obres pictòriques al Musée du Louvre 1951, escriví, entre altres obres, Le Crépuscule des images 1946, Histoire de l’art 1953, Histoire de l’avant-garde en peinture 1969, Histoire de l’histoire de l’art 1987, Paradeisos ou l’art du jardin 1988 i un estudi sobre Géricault en quatre volums 1988-90

Fou enunciada per Théophile Gautier, al pròleg de la seva novella Mademoiselle de Maupin 1835 Un precedent immediat era el primitiu credo estètic de la revista romàntica “Le Globe” 1824, que preconitzava el dret de l’art a ésser “lliure” de la manera més illimitada Aquesta teoria trobà un ampli ressò entre parnasians, simbolistes, decadentistes, impressionistes i en bona part dels avantguardistes