Resultats de la cerca

En literatura les primeres produccions costumistes coincideixen amb el començament de l’evolució social motivada per l’expansió industrial, davant la qual adopten una actitud més o menys satírica o crítica Té antecedents en la literatura del s XVII entre d’altres, l’anglès Joseph Addison i la prosa castellana “castissa” Els quadres de costums aparegueren sobretot en diaris i revistes La publicació periòdica més representativa del costumisme castellà fou Cartas españolas 1831, on collaboraren Larra, Mesonero Romanos i Estébanez Calderón a França es destacà, en aquest camp, Victor Joseph…

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Palma, i periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Al seu treball literari i periodístic, cal afegir-hi la tasca com a professor i conferenciant Dirigí la Llar de la Joventut de la Diputació Provincial de les Balears 1977-80 El 1935 fundà i dirigí la revista de crítica literària i artística Ideas Estéticas Fou director de les publicacions Ciudad , Cort , Dijous i Hoja del Lunes Redactor del Baleares , collaborà en Última Hora , El Día , Diario de Mallorca i La Estafeta Literaria Fou membre del CSIC i acadèmic de la Real Academia…

Vida i obra Dins un caire realista o psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949, Premi Concepció Rabell, Montevideo i Reflexos 1951, Premi Josep Trueta dels Jocs Florals de Londres, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients  escrita el 1950, guardonada amb el Premi extraordinari Ramon Turró 1969 i publicada el 1990, Una por submergida 1992 i  El moviment d’un cercle , 1997, finalista del premi Sant Joan del 1997 Fou la fundadora del Club de Divulgació …

El seu treball és molt heterogeni i consisteix en films, llibres, fotografies, escultures, objectes, dibuixos, gravats, installacions, obra teòrica i literària A més d’escriptor, s’inicià en el camp plàstic l’any 1964 sense deixar mai de mostrar passió pel text Tota la seva obra és una reflexió irònica sobre l’estatus de l’art i del museu en la societat contemporània, per mitjà de ficcions, allusions a la cultura oficial, de la utilització d’objectes insignificants i de dibuixos que són alhora irònics i depriments L’any 1968 fundà el Musée Départamental des Aigles, que tancà…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en història per la Universitat de València, el 1968 passà a dirigir el departament d’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant, que esdevindria Universitat d’Alacant 1979, d’on fou catedràtic d’història de l’art Director de l’Institut d’Estudis Alacantins 1979-82 i director de l’Institut Alacantí de Cultura Juan-Gil Albert d’Alacant 1996-2003, fou membre de diverses acadèmies, entre d’altres la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i la Reial Acadèmia Catalana de…

Collaborador dels diaris El correo de Andalucía , Pueblo , El País , Diario 16  i, principalment, ABC , entre el 1995 i el 2000 dirigí l’ Institut Valencià d’Art Modern IVAM, on desenvolupà una línia d’exposicions amb l’objectiu de dur a terme una revisió de la modernitat i de revalorar figures individuals o posicions marginades per altres visions més cenyides a l’ortodòxia avantguardista El seu nomenament com a director 2000-04 del Centro de Arte Reina Sofía suposà un reconeixement oficial de la tasca duta a terme a l’IVAM Fou director de l’ Instituto Cervantes 2017-18 Entre les seves…

Anà a estudiar filosofia a París on, atret pel surrealisme , es dedicà a la literatura El 1947 trencà amb el líder d'aquest moviment, André Breton , ruptura que es reflectí en els primers reculls de poemes, dels quals sobresurt  Du mouvement de l’immobilité de Douve 1950, en el qual intentà connectar l'univers oníric amb la realitat quotidiana Altres fites de la seva obra poètica, que comprèn una trentena de títols són Hier régnant désert 1958,  Pierre écrite 1959,  Rue Traversière 1977, Récits en rêve 1987, Une autre époque de l’écriture  1993, L’encore aveugle  1997, La pluie d’été 1999, Le…