Resultats de la cerca

Dedicada intensament a l’art valencià del s XVII, ha publicat la monografia bàsica Francisco Ribalta and His School Cambridge 1938, aportacions sobre Josep Ribera a Gazette des Beaux-Arts 1946 i a The Art Bulletin 1957 i la monografia Juan Sariñena y sus colegas València 1967

Conegué les noves tendències artístiques europees Com a pintor, mal comprès al seu temps, esdevingué un dels més purs impressionistes peninsulars Museo de Arte Moderno, Madrid Gran colleccionista d’art i especialista en Velázquez, l’any 1898 publicà una monografia bàsica sobre aquest pintor

Ambaixador a Bèlgica, Portugal, Rússia, Itàlia i el Vaticà Fou gran d’Espanya des del 1910 Publicà la documentada monografia Goya, su tiempo, su vida, sus obras 1887, on ja s’inicià la tasca de catalogació de l’obra del pintor Publicà també unes Adiciones al Diccionario de don J A Ceán Bermúdez 1889

Format a Harvard, s’hi doctorà el 1929 Deixeble de Chandler RPost, la seva obra Romanesque Mural Painting of Catalonia 1930 fou la primera gran monografia estrangera sobre la pintura mural romànica catalana S'especialitzà després en cultura germànica Fou professor a Harvard 1928-63, on fou conservador del Busch-Reisinger Museum of Germanic Culture 1930-68 allà recollí una de les més importants colleccions d’art germànic als EUA

Publicà nombroses biografies i monografies, entre les quals sobresurten Historia y crítica de las exposiciones Nacionales de Bellas Artes 1948, reeditada, El pintor Jiménez Aranda 1972, —el seu avi—, Los paisajistas catalanes 1975 i la més completa monografia sobre La vida y la obra de Joaquín Sorolla 1953, reeditada, a més de la del deixeble d’aquest, Ferran Cabrera i Cantó 1945 Fou acadèmic de Bellas Artes de Sevilla i de Còrdova i membre de la Hispanic Society of America i del Patronat Sorolla

Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…

Fill del jurista Fèlix Maria Falguera Té obres a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs on fou arquitecte municipal A Barcelona féu la Casa Chico 1912 i les seves dues obres principals la Casa de la Lactància 1910 i el Conservatori Superior de Música 1928, on adaptà un projecte previ de Falques, molt influïdes per Puig i Cadafalch, qui li prologà la seva monografia Sant Pere de Roda 1906 Collaborà, amb JPuig i Cadafalch i Josep Goday, en l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya 1909-18

Establert a Barcelona, collaborà en el Diario de Barcelona i la Ilustración Española y Americana de Madrid Fou membre de la Comissió de Monuments Estudià 1869 la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848, i és autor de la monografia Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana 1877, primer estudi seriós sobre l’art català del s XVIII Deixà inèdita una segona part d’aquesta obra, publicada en part per Santiago Alcolea 1969 Collaborà en la Historia general del arte, de Lluís Domènech i Montaner Fou membre de l’Acadèmia…

Llicenciat en belles arts en l’especialitat d’escultura per la Universitat del País Basc, després del seu pas pel rock radical assistí als tallers d’Ángel Bados i Txomin Badiola a Arteleku a mitjan anys noranta i continuà els seus estudis a Anglaterra, Nova York i el Japó El 2004 es publicà una monografia del seu treball titulada No trees damaged Participà en l’exposició de Manifesta 4, que tingué lloc a Frankfurt 2002, a la Documenta de Kassel 2007, a la Biennal de Sydney 2008 i exposà individualment a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona 2011 El seu treball dialoga amb…

Orientat primerament cap a la banca, a París, començà a colleccionar gravats impressionistes del 1902 al 1905 El 1907 obrí a París la seva primera galeria, es relacionà aviat amb els fauves i descobrí Van Dongen, Picasso, Braque i Juan Gris, l’obra dels quals promogué, com després la de Leger 1910 i Manolo Hugué 1912 El 1920 obrí la famosa Galerie Simon —després Louise Leiris— i és comprometé amb diversos artistes, com Henri Laurens, André Masson i Josep de Togores Privat de la ciutadania francesa, a causa de la seva raça jueva, pel règim de Vichy, recomençà la tasca de marxant en acabar la…