Resultats de la cerca

Influït pel seu germà  Josep Niebla  es dedicà al món de l’art a partir dels primers anys setanta del segle XX Fundà la Galeria 3 i 5 a Girona, on exposà obres de Joan Miró, Tàpies, Chillida, Oteiza, Fernand Léger i Guinovart, i després obrí a Barcelona la Galeria Theo, dissenyada per l’arquitecte Rafael Moneo posteriorment ocupada per la Galeria Joan Gaspar i la Galeria Barcelona Establert a Sant Celoni des de mitjan anys noranta, el 2010 hi obrí la galeria GBN i des del 2015 dirigí i presentà La finestra d’Antonio Niebla , un espai radiofònic quinzenal dedicat a l’…

Orientat primerament cap a la banca, a París, començà a colleccionar gravats impressionistes del 1902 al 1905 El 1907 obrí a París la seva primera galeria, es relacionà aviat amb els fauves i descobrí Van Dongen, Picasso, Braque i Juan Gris, l’obra dels quals promogué, com després la de Leger 1910 i Manolo Hugué 1912 El 1920 obrí la famosa Galerie Simon —després Louise Leiris— i és comprometé amb diversos artistes, com Henri Laurens, André Masson i Josep de Togores Privat de la ciutadania francesa, a causa de la seva raça jueva, pel règim de Vichy, recomençà la tasca…

Fundà la Revue de l’Art et de la curiosité 1869, on donà a conèixer Renoir i Pissarro Organitzà nombroses exposicions del grup dels impressionistes, una de les quals —definitiva per a la consagració del grup— a Nova York 1886, on el 1889 obrí una sucursal El negoci ha continuat amb els seus descendents

L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del segle XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan segle XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la…

Es formà a Karlsruhe 1888 i a París Artista polifacètic, obrí un taller de brodats a Florència 1892, i el continuà a Munic dos anys més tard Fou cofundador de la revista Vereinigte Werkstätten für Handwerkskunst 1897 Dissenyà també mobiliari i conreà l’escultura Típic representant del Jugendstil, la seva obra reflecteix constantment un moviment ondulant, centrat gairebé sempre en motius vegetals, que ell coneixia bé gràcies als seus estudis d’història natural previs als artístics Les seves columnes, entre fantàstiques i florals, el relacionen molt de prop amb Antoni Gaudí

Conservador en cap de la Gallerie degli Uffizzi  de Florència, el 1966 hagué de fer front al efectes de la crescuda del riu Arno, que malmeté moltes obres del museu El 1970 fou nomenat director del nou institut de conservació i restauració, conegut com a Opificio delle Pietre Dure, i el 1978 obrí a Florència una Scuola di Restauro Dugué a terme la restauració de moltes peces cabdals, entre les quals el Sant Crist de Cimabue 1966-76, exposat a Barcelona el 1883 A partir de la pràctica de la restauració desenvolupà noves tècniques i elaborà propostes metodològiques que es recullen…

Format a l’Escola Eina de Barcelona, posteriorment hi exercí la docència Obrí un taller al Poblenou de Barcelona, on desenvolupà les seves propostes, que constitueixen una reflexió sobre l’espai, els objectes i el paisatge vehiculada a través d’installacions en què mostra una concepció conceptual de la pintura Dels seus treballs, molts de les quals exposats als espais de la Fundació Vila Casas , cal esmentar Sixteen thousand days on the roof 2011, la proposta itinerant Llindars en el punt immòbil del món que gira 2015-19, Anatomia d’una illa a ulls clucs 2017, al Museu de…

Signa les obres com a Ben Inicià el seu treball a Niça a la meitat dels anys cinquanta, amb accions i happenings Obrí una galeria, Laboratoire 32, posteriorment anomenada Galerie Ben Doute de Tout La seva obra té dues possibles interpretacions una acció qualsevol pot ser elevada a categoria d’obra d’art pel fet de donar-li un títol o bé l’art pot ser devaluat pel fet de lligar-lo a accions comunes D’aquesta manera, qüestiona el món de l’art, l’activitat artística i el lligam de l’art amb la seva vida Utilitza les paraules amb un sentit irònic, i és característic el seu text…

Inicià el seu treball els anys seixanta Entre el 1968 i el 1980, la seva obra es formalitzà en objectes i imatges seriats que es basen en el concepte de plagi, la creativitat de la còpia i l’apropiació d’elements de la vida quotidiana, com a crítica al món de l’art i de la cultura L’any 1980, a conseqüència d’aquest treball crític, obrí una botiga de records i curiositats a Düsseldorf L’any 1990 es reincorporà al món de l’art, i qüestionà la iniquitat de les imatges, dels valors culturals i de la producció massiva Durant aquesta dècada, mantingué l’actualitat del moviment de…

Des dels anys setanta la seva collecció creixé i se significà a partir del seu interès per l’art conceptual i els artistes catalans Francesc Abad, Fina Miralles, Eugènia Balcells, Jordi Benito, Carmen Calvo, Joan Rabascall, Ferran Garcia Sevilla, Eulàlia Grau, Antoni Miralda, Pere Noguera, Carles Pazos, etc, les obres dels quals adquirí al llarg de cinc dècades Amb el temps la collecció també s’amplià a partir dels seus interessos per la videocreació, la fotografia contemporània i per l’art africà El 1980 obrí la sala Metrònom , i el 1985, la Fundació Rafael Tous d’Art Contemporani amb la…