Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
James Lee Byars
Art
Artista nord-americà.
La seva obra s’articula a l’entorn de la noció de perfecció i la seva representació metafòrica a través de formes pures que s’associen culturalment a aquest concepte L’enigma, la interrogació i la màgia s’entrecreuen amb la recerca de la identitat de la veritat i de la bellesa Aquesta recerca del sublim mostra un cert punt citacionista, com a versions personals i, per tant, parcials, d’autors literaris o de nocions filosòfiques heterogènies el budisme zen i la cultura japonesa durant uns anys residí en aquell país, la tradició occidental, especialment el Renaixement…
falsificació
Art
Obra d’art introduïda en el mercat artístic amb la finalitat d’especular-hi fent que sigui valorada com a autèntica, sense ésser-ho, o com a feta per un autor diferent del que l’ha feta.
Les falsificacions s’han intensificat a mesura que l’art ha entrat en la societat com a forma d’inversió econòmica Per a ésser reconeguda com a tal, la falsificació ha d’ésser ratificada per uns perits judicials o uns teòrics especialistes en l’estil artístic corresponent Hom anomena falsificacions totals les que són rèplica total d’una obra d’art autèntica, catalogada i generalment signada, i fetes amb la plena intenció d’enganyar el comprador Les falsificacions parcials, per contra, són obres originals en les quals hom ha fet modificacions per aconseguir una major cotització…
perspectiva
Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del segle V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva…