Resultats de la cerca

És autor del Trattato dell’arte della pittura, scultura e architettura 1584, important estudi sobre el pensament manierista Entre les seves poques obres pictòriques conservades, hom pot citar un Autoretrat Pinacoteca dei Brera, Milà i una Pietat convent dels caputxins de Milà

Els seus primers treballs s’inscriuen dins l’anomenat arte povera , al final dels anys seixanta Posteriorment anà incorporant materials tradicionals com el fang o el cuir, amb instruments sofisticats de ferro i coure D’aquesta manera estableix relacions complexes entre el món real i l’imaginari En alguns dels seus treballs alludeix a processos alquimistes i a la visualització del pensament, com a la sèrie Per purificare la parola , que mostra diversos elements entrecreuats en equilibri precari

Conservador en cap de pintura i dibuix al Louvre 1947 i professor al Collège de France 1950, organitzà importants exposicions Publicà diversos estudis sobre artistes, com ara Cézanne 1936, Watteau 1950, Gauguin 1959, Delacroix 1963, però es destacà especialment en els assaigs Dialogue avec le visible , 1955 L’art et l’âme , 1960 Les puissances de l’image , 1965, en els quals relacionà agudament l’art amb els grans corrents de la cultura i del pensament Dirigí síntesis com ara L’art et l’homme 1957-61 i L’art et le monde moderne 1970

Admirador i amic de Benedetto Croce i del lingüista Karl Vossler, n'integrà el pensament i n'elaborà una metodologia que distingia en el llenguatge artístic d’una banda una història figurativa comuna a tota una època, i de l’altra una història específica de les individualitats artístiques, com a Die Kunst des Mittelalters ‘L’art de l’edat mitjana’, 1923 La seva obra fonamental és Die Kunstliteratur ‘Literatura sobre l’art’, 1924, manual de les fonts i de les teories de la història de l’art europeu fins al s XVIII

Influït pel pensament de B Croce i per l’experiència de la lingüística de K Fiedler Professor a Pisa, dirigí La Critica d’Arte , revista que fundà el 1935 amb R Longhi i R Bianchi Bandinelli Promogué i organitzà institucions dedicades a l’art i publicà nombroses investigacions I Carracci e la critica d’arte nell’età barocca , 1933 Cinema, arte figurativa, 1952 Mondrian e l’arte del XX secolo, 1962 L’arte nella paleostoria dell’uomo , 1973 Milità en la resistència durant el feixisme Profilo della critica d’arte in Italia , 1942, fou escrit a la presó

A partir d’una anàlisi directa historicofilològica del material artístic, considerà la història de l’art com una successió de fases individualitzables per elements caracteritzadors, que són resultat d’una determinada i conscient voluntat o intencionalitat artística Kunstwollen , la qual és específica per a cada època i correspon a les actituds generals del pensament i de la cultura El mètode que derivà d’aquest enfocament superava la tradicional distinció entre arts majors i menors, alhora que recuperava períodes artístics ignorats o negats Escriví Stilfragen ‘Qüestions d’estil…

Abandonà la pintura per introduir-se en el corrent d’art conceptual dins el Grup de Treball La seva obra vol ser una reflexió sobre l’art com a via entre el sentiment i el coneixement Entre les seves exposicions destaquen Material humà 1981, Entropia 1986, Dinosaures-Pertorbacions irreversibles 1987, Europa Arqueologia del rescat 1989, Bildung la imatge del pensament 1990, La línia de Portbou 1991, Hotel Europa 1997, La paraula i el món 1998, Wart war 2000, Wooden House, Iron Bed, Straw Hat 2001, Conjunciones & copulativas 2002, i la mostra retrospectiva Francesc Abad/1986-…

Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de la civilització grega’,…

Llicenciat en filosofia per la Universidad Complutense de Madrid, on des del 1970 impartí la docència com a catedràtic Molt vinculat durant bona part de la seva trajectòria al Partido Comunista de España, el seu punt de vista sobre l’art, tant el contemporani com el d’altres èpoques, posa l’accent en el vessant sociològic, especialment influït pel pensament marxista Destacà com a estudiós de l’obra de Francisco de Goya, i és considerat un dels experts mundials sobre el pintor Collaborador del Museu del Prado, participà en l’ Enciclopedia del Museo del Prado 2006, un projecte…