Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Laberint d’Horta

Vista del laberint que dóna nom als jardins
Fototeca.cat
Art
Jardins creats a Horta, a Barcelona, el 1794, per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, que n’encarregà la realització al polifacètic artista italià Domenico Bagutti.
En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX
art tàntric
Art
Sincretisme d’elements d’origen budista i hinduista, amb aportacions pròpies dels països on es desenvolupà el tantrisme.
De difícil classificació cronològica, els vestigis més antics es remunten al s VIII Art anònim, segueix fidelment la tradició canònica i deixa poc espai a la creativitat de l’artista Les obres no són avaluades segons la factura, sinó per la funcionalitat religiosa Tant la pintura com l’estatuària consisteixen en gran part en la representació iconogràfica de les nombroses deïtats del panteó tàntric, en els aspectes pacífic o iracund Fa un gran ús de símbols, sovint escatològics Entre les pintures cal esmentar les anomenades t'ang-ka desenrotllables, aportació típica de l’art tibetà
Àngel Jové i Jové
Art
Artista plàstic.
Abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se a la pintura 1962 Se centrà, partint de l’informalisme, en el tema nostàlgic de les parets de les cases de la petita burgesia 1964, i publicà, amb gravats de 1964-66, el llibre Petit homenatge a la flor de paret 1967 Centrat després en el tema de les balustrades noucentistes 1968, reaccionà contra la comercialització de l’obra d’art i evolucionà cap a l’ arte povera i l’art conceptual, evolució iniciada amb la participació en la Mostra d’Art Jove de Granollers 1971 Es consolidà com un artista amb una trajectòria caracteritzada per la…
,
art búdic
Representació de la roda de la doctrina en un fresc del Mustang (segle XVII), a l’Himàlaia
© Fototeca.cat
Art
Conjunt de representacions iconogràfiques i de construccions estètiques elaborades per satisfer les necessitats de la religió budista, realitzades essencialment a l’Àsia oriental, central i meridional.
La seva història pot ésser estructurada en quatre períodes El període inicial segles V-I aC, amb obres a l’Índia, que es remunten a l’època de l’emperador Aśoka segle III aC, com és ara les monumentals columnes pètries disperses per tot el país, i el nucli del stupa I de Sānchī ja al segle II s’inicia a Anurādhapūraya amb esplendor el desenvolupament de l’art budista a Ceilan El període clàssic, d’apogeu cultural i artístic hindú, amb dues fases la de Gandhāra i Mathurā, centres de l’imperi dels Kushāna segles I-III dC, que presenta en el camp de l’escultura indubtables influències…
cartell
cartell propagandístic xinès per al control de la natalitat
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa.
És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a Roma Igualment…
dibuix
Jove Bacus, dibuix del déu Bacus realitzat per Rafael (1483-1520)
© Corel Professional Photos
Art
Conjunt de formes representades damunt una superfície —generalment de paper— mitjançant línies o taques, generalment d’un sol color.
L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…