Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Víctor Grippo
Art
Artista argentí.
Estudià química a la Universitat Nacional de La Plata i parallelament acudí als seminaris d’arts visuals a l’Escola de Belles Arts Exposà per primer cop a Buenos Aires el 1966 Fou membre del Grupo de los Trece, fundat per Jorge Glusberg, amb el qual es donà a conèixer internacionalment Artista conceptual, les seves installacions qüestionen les relacions entre art, ciència i vida quotidiana, per mitjà d’un discurs poètic ple de connotacions simbòliques i polítiques amb referències a la vida quotidiana argentina L’any 1998 tingué lloc la primera exposició retrospectiva del seu…
Ramon Parramon Arimany
Art
Artista visual i investigador cultural.
Format en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en l’àmbit de la gestió i promoció de la creació contemporània en context, amb un interès cap a projectes interdisciplinaris i sobre les funcions que pot exercir l’art en un context sociopolític específic Des del 1999 dirigeix el projecte d’art IDENSITAT Del 2000 al 2010 fou codirector del màster en Disseny i Espai Públic a Elisava Universitat Pompeu Fabra Ha participat i organitzat nombrosos seminaris, tallers i fòrums de debat sobre art i espai social Ha editat algunes publicacions com ara Art,…
Juan Luis Moraza
Art
Artista basc.
Doctorat en belles arts per la Universitat del País Basc, és professor titular d’escultura a la Universitat de Vigo El seu treball és molt crític amb la retòrica de la publicitat, que sublima els mites de la immediatesa, la reciprocitat i la llibertat d’expressió, amb el consum dirigit, la formació de l’opinió pública o el negoci de l’oci Denuncia la no-reciprocitat que aquests mecanismes tenen en la societat, pel fet que els receptors es converteixen en subjectes passius Utilitza l’espectacularitat per a qüestionar el lloc de l’obra i el de l’espectador Ha publicat diversos llibres i assaigs…
Nuria Enguita Mayo
Art
Comissària d’art castellana.
Llicenciada en història i teoria de l’art per la Universidad Autónoma de Madrid, la seva activitat de comissària d’art es desenvolupa entre l’Estat espanyol, l’Amèrica Llatina i els Estats Units Del 1991 al 1998 treballà a l’ Institut Valencià d’Art Modern Centre Juli González I IVAM com a conservadora Del 1998 al 2008 fou directora artística de la Fundació Antoni Tàpies , on organitzà exposicions i publicacions de Chris Marker, Renée Green, Rainer Oldendorf, Eulàlia Valldosera, Victor Burgin, Asger Jorn, Jon Mikel Euba, Sanja Iveković, Pedro G Romero, Ibon Aranberri i Steve McQueen, entre d’…
Fundació Antoni Tàpies

Façana de la Fundació Antoni Tàpies
Oh-Barcelona.com (CC BY 2.0)
Art
Fundació creada pel pintor Antoni Tàpies el 1984 per a l’estudi de l’art contemporani.
El 1990 s’inaugurà la seu a l’edifici modernista de l’antiga editorial Montaner i Simon de Barcelona, projectat per Lluís Domènech i Montaner, degudament condicionat Corona l’edifici la installació Núvol i cadira , que li reforça el caràcter singular A més d’una mostra permanent de la seva obra, les activitats se centren en l’organització d’exposicions, conferències, seminaris, concerts, etc Després d’una època que es dedicà gairebé exclusivament a mostrar diferents períodes de l’obra d’Antoni Tàpies i les relacions que aquesta establia amb altres artistes, s’inicià un període d’exposicions,…
art alemany
La catedral de Freiburg im Breisgau, un dels edificis més representatius del gòtic alemany
© B. Llebaria
Art
En un sentit ampli, art que s’ha desenvolupat —des dels temps carolingis i, especialment, des dels temps otonians— dins els territoris de població alemanya.
El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…