Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
fresc sec
Art
Obra pictòrica mural feta amb la tècnica del tremp, aplicada damunt un lliscat ja sec.
Els tremps més correntment emprats són els d’ou, cola i caseïna Aquest procediment és de característiques visuals similars al fresc veritable, però és molt més simple de fer i també molt menys estable
mig fresc
Pintura etrusca de la necròpolis de Tarquínia, realitzada amb la tècnica del mig fresc
© Corel Professional Photos
Art
Pintura mural feta damunt un arrebossat de sorra i calç, al qual, un cop eixut, hom aplica unes emblanquinades de calç com a preparació, emprant colors trempats mitjançant lletada de calç o llet.
Encara que aquest procediment difereix del fresc autèntic, té unes característiques òptiques i d’estabilitat molt similars Una bona part de les pintures de les tombes etrusques i dels frescs medievals romànics i gòtics és feta amb aquest procediment
interpretació
Art
Art d’entendre o de declarar el contingut o el sentit d’un escrit, un discurs, una obra d’art, etc, que presenti un sentit obscur o que ofereixi dubtes, o d’explicar els caràcters profunds, els valors essencials, d’una obra, d’un escriptor o d’un artista.
Més genèricament, és l’art d’explicar tot el que resta expressat o figurat en forma simbòlica, amb signes convencionals o amb mitjans no assequibles a tothom A partir d’això serveix també per a revelar el significat i treure induccions o presagis de fets o fenòmens naturals o d’esdeveniments sobrenaturals que són tinguts com a tals Hom denomina hermenèutica la interpretació de texts filosòfics i similars, i exegesi la interpretació bíblica
pinacoteca
Art
Edifici destinat a conservar o exposar col·leccions de pintura.
A la Grècia antiga, la pinacoteca designava pròpiament el lloc que atresorava πίνακεέ o tauletes pintades de caràcter votiu Hom té notícia de l’existència de la pinacoteca d’Atenes, vasta sala precedida d’un vestíbul, situada a l’ala esquerra dels Propileus de l’Acròpolis Probablement, tots els santuaris grecs posseïren colleccions de tauletes similars A l’època hellenística i romana, les pinacoteques començaren a atresorar colleccions més de caràcter artístic que no pas religioses, i d’aquí procedeix l’ús actual del terme, que designa els edificis, que, de fet, són museus museu…
díptic
Art
Història
Tauleta doble unida per frontisses i plegable.
Al Baix Imperi romà eren d’ivori amb relleus a l’exterior representaven figures soles segle IV, escenes de cacera o jocs segle V Des de la fi del segle IV fins al segle VI es posà de moda de regalar a l’emperador i a d’altres personalitats uns díptics anomenats consulars perquè commemoraven el nomenament d’un cònsol, els quals tenien, a la part exterior, relleus d’ivori, molt rics en informació documental, i a l’interior hi havia cera per a escriure-hi A Bizanci foren repetits els mateixos temes amb finalitats similars A l’època gòtica i al Renaixement eren pintats o tallats a la…
auca

Auca dels Baladrers de Barcelona, impresa a Barcelona per Antoni Bosch el 1865
(Biblioteca – Arxiu Joan Amades)
Art
Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, etc.
La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d’un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit vinyetes Els seus precedents es troben en un joc d’atzar del segle XVII amb quaranta-vuit figures encasellades sobre un tauler o un pergamí Entre les figures hi havia una oca auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes, representació que fa pensar en el joc del mateix nom Si jutgem per algunes de les figures que hi eren representades sol, lluna, estrella, signes del zodíac podria tenir, com el joc de l’oca i altres jocs similars…
Nam June Paik
Art
Música
Compositor i artista plàstic coreà.
Emigrà amb la seva família al Japó, on es graduà en arts i filosofia a Tòquio Estudià composició a Alemanya amb Wolfgang Fortner Sota la influència de J Cage i K Stockhausen, s’uní a l’avantguarda i collaborà a l’Studio für Elektronische Musik de Colònia 1958-63 Posteriorment s’installà als EUA De l’interès inicial per la música electrònica en deriva el seu interès per l’electrònica “Iluxus” en general i, a partir d’aquí, per la televisió i, després, pel vídeo, fins a esdevenir un dels principals conreadors del videoart Actuà sovint amb l’artista plàstic Joseph Beuys Realitzà performances i…
,
Almanac dels Noucentistes

Portadella interior de l’Almanac dels Noucentistes
© Fototeca.cat
Art
Literatura catalana
Volum miscel·lani publicat el 1911 per l’editor Joaquim Horta en una edició de 150 exemplars.
Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circumstàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…
,
galeria d’art
Art
Establiment públic, generalment d’explotació privada, dedicat a l’exhibició i la venda d’obres d’art.
Producte típic de l’individualisme de la societat burgesa nascuda de la Revolució Francesa, fou el mitjà que substituí l’antic encàrrec directe per la moderna oferta de l’artista Cristallitzà a la segona meitat del s XIX a París, i es localitzà en botigues que, com la d’Adolphe Goupil, aviat esdevingueren parallelament editorials d’art per a promoure llurs negocis Va estretament unida al fenomen del marxandatge i ha servit de plataforma de llançament als corrents renovadors i avantguardistes dels s XIX i XX que mai no haurien trobat una tribuna oficial A Barcelona, l’origen de les galeries d’…
art búdic
Representació de la roda de la doctrina en un fresc del Mustang (segle XVII), a l’Himàlaia
© Fototeca.cat
Art
Conjunt de representacions iconogràfiques i de construccions estètiques elaborades per satisfer les necessitats de la religió budista, realitzades essencialment a l’Àsia oriental, central i meridional.
La seva història pot ésser estructurada en quatre períodes El període inicial segles V-I aC, amb obres a l’Índia, que es remunten a l’època de l’emperador Aśoka segle III aC, com és ara les monumentals columnes pètries disperses per tot el país, i el nucli del stupa I de Sānchī ja al segle II s’inicia a Anurādhapūraya amb esplendor el desenvolupament de l’art budista a Ceilan El període clàssic, d’apogeu cultural i artístic hindú, amb dues fases la de Gandhāra i Mathurā, centres de l’imperi dels Kushāna segles I-III dC, que presenta en el camp de l’escultura indubtables influències…