Resultats de la cerca

Començà com a dibuixant a L’Esquella de la Torratxa 1915, Papitu 1916 i Patufet 1916 Collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya 1933 i D’Ací i d’Allà Dirigí els setmanaris humorístics esportius Xut 1922 i El Once 1954 Creà “l’avi del Barça” i també treballà com a caricaturista en el cinema, on collaborà amb Cinopolis 1929, La Llanterna Sonora 1931 i Xut , que tenia secció cinematogràfica Treballà a Ràdio Barcelona 1933 i Ràdio Associació de Catalunya Escriví l’obra teatral Ha guanyat el Barça 1949

Monjo benedictí i teòric de la poesia concreta, sonora i cinètica Des de l’any 1945 se centrà en la recerca dels grafismes tipogràfics L’any 1951 començà els seus estudis a la Universitat de Sant Anselm de Roma i tres anys més tard publicà la seva tesi sobre la llibertat a Sartre Els anys seixanta realitzà diversos escrits sobre poesia espacial, concreta i tipogràfica internacional, entre els quals destaquen els dedicats a l’obra de Burroughs i Allen Ginsberg, o els d’art autodestructiu i poesia concreta en De Melo i Sartre Durant aquests anys realitzà poemes visuals amb…

Estudià filosofia i ciències del teatre a la facultat de filosofia i a l’Escola de Cinematografia i Televisió de Viena Des del 1965 viu i treballa a Madrid Amb J Navarro Baldeweg, A Schlosser i el filòsof P Bulnes, creà la revista experimental Humo La seva producció reflecteix un gran interès pels materials mercuri, gel, marbre, sorra, parafina, plom, etc, amb els quals realitza jocs irònics La seva obra reflexiona entorn de diversos motius la idea de circuit, de rastre, de polaritat, de proliferació, la memòria perduda, etc El seu treball s’expressa a través de diversos llenguatges, des de…

Moment d’indefinició Calendari d'exposicions 2011 La crisi econòmica global va continuar marcant el món de l’art i les accions de les entitats artístiques catalanes durant tot el 2011, seguint una davallada que s’havia iniciat el curs anterior L’accentuada reducció d’ingressos es va transformar en menys projectes, de més durada, i amb protagonistes reconeguts, és a dir, amb menor risc de cara al públic A més, el canvi de govern ara en mans de CIU a la Generalitat i en bona part dels ajuntaments va fer virar les polítiques culturals, i en alguns casos embarrancar-se a més de les retallades…

Introducció El 2014 va ser un any de sotracs per les mobilitzacions de grans collectius del país a favor del procés d’independència, també en el món de l’art i de la cultura en general Tanmateix, o potser en part com a resultat, la situació de crisi general del sector de les arts visuals i plàstiques va continuar marcant el dia a dia L’exposició "#artveuivot" va mostrar, per diverses localitats catalanes, una vuitantena de cartells sobre el dret a decidir © Martí E Berenguer / Comèdia Comunicació & Mèdia Al maig, més de 300 artistes van…