Resultats de la cerca

El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hellenistes i els romans Aule Gelli als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la…

La història de l’art de Sri Lanka és dividida d’acord amb les successives capitals reials en tres grans períodes el període d’Anurād-hapūraya s IV aC — VIII dC es caracteritza en el camp de l’arquitectura per les dagoba , adaptació dels stupa indis Les principals són les de Ruvanveli s II aC, Thūpārāma s III aC i Jetavana s IV dC Les dagoba eren envoltades de monestirs, l’exemple cabdal dels quals és el Lohapāsāda o Palau de Bronze L’escultura és representada per un conjunt de Budes excessivament restaurats i els relleus que ornen les llindes i els esglaons En la pintura cal…

Les terres americanes, tan diverses, permeteren en els temps precolombins el desenrotllament de diferents cultures, entre elles algunes de brillants civilitzacions i amb personalitat pròpia A l’Amèrica del Nord no es conegueren aglomeracions urbanes ni imperis de forta organització, però hi hagué cultures de gran diversitat i riquesa, pròpies, en uns casos, de pobles nòmades de cronologia molt incerta, com el dels esquimals, limitada a l’ornamentació de vestits de pells, al gravat d’utensilis en os o ivori, petites escultures, màscares molt expressives en os o en fusta, sense una veritable…

Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat mitjana les fonts públiques…

Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…