Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
curos
Els Kuroi són un clar exponent de l’art arcaic grec. En la fotografia apareix un kuros pertanyent al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
© Corel Professional Photos
Art
Estàtua de jove nu, de marbre o bronze, característica de l’escultura grega arcaica (s. VII-V aC).
Oferta a una divinitat, simbolitzava un atleta o un difunt S'han trobat koúroi en santuaris i tombes de Grècia, l’Àsia Menor i la Magna Grècia
mig fresc
Pintura etrusca de la necròpolis de Tarquínia, realitzada amb la tècnica del mig fresc
© Corel Professional Photos
Art
Pintura mural feta damunt un arrebossat de sorra i calç, al qual, un cop eixut, hom aplica unes emblanquinades de calç com a preparació, emprant colors trempats mitjançant lletada de calç o llet.
Encara que aquest procediment difereix del fresc autèntic, té unes característiques òptiques i d’estabilitat molt similars Una bona part de les pintures de les tombes etrusques i dels frescs medievals romànics i gòtics és feta amb aquest procediment
lleó

Porta dels lleons, a Micenes
© Fototeca.cat
Art
Tema iconogràfic molt corrent des de l’antiguitat.
Ja sia en la representació de caceres —així, en els relleus assiris, entre els quals es destaquen el Lleó vomitant sang i la Lleona ferida British Museum, Londres, representacions d’un naturalisme punyent—, ja sia en les tombes reials occidentals, on el lleó apareix als peus de les figures jacents dels reis com a símbol de poder
art micènic

Porta dels Lleons, a Micenes
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Micenes, principalment durant el període de més esplendor del reialme (del 1600 al 1100 aC).
L’arquitectura es destaca, sobretot, per les muralles de tipus ciclopi, per la construcció del palau reial amb una gran sala mégaron, precedent del temple grec clàssic, i per les grans tombes circulars amb falsa cúpula Bé que l’escultura monumental és escassa, no manca alguna notable representació, com el relleu de la Porta dels Lleons que presideix la ciutadella La ceràmica, a torn, és normalment decorada amb pintura de temes geomètrics
art coreà
Art
Art desenvolupat pel poble coreà, amb una intensa influència xinesa, que, interpretada amb veritable personalitat, Corea transmeté al Japó.
Els períodes que cronològicament estructuren la història de l’art coreà són els de Lolang segle I aC — segle IV dC, els Tres Regnes segle I aC — segle VII dC, Silla segles VII-IX, Koryo segles X-XIV I Choson segle XIV — any 1900 Amb un passat prehistòric on sobresurten la sèrie de peces de bronze per estil i tècnica, connectables amb l’art escita i els diversos dòlmens com el d’Unyul, Corea inicià la seva producció artística d’influència xinesa amb el període dels Tres Regnes al nord, en el de Koguryo, es destaquen els milers de tombes de Pyongyang, de cambres decorades amb…
túmul
Art
Arqueologia
Monument sepulcral en forma d’un turó de terra o de pedres bastit damunt una tomba.
Prové, potser, de la muntanyeta que formava el lloc d’enterrament un cop havia estat inhumat el cadàver amb la mateixa terra excavada per a la tomba Tipus diversos d’aquests promontoris funeraris, que ja entre els pobles primitius es devien considerar llocs sagrats que calia respectar i venerar, es poden trobar arreu del món, bé que són especialment abundants al nord d’Europa Hom hi podria relacionar d’alguna manera els dòlmens i altres tombes megalítiques, com galeries cobertes i sepulcres de corredor, però el desenvolupament constructiu de la tipologia funerària tumulària tingué lloc a…
art púnic
Art
Art de Cartago i de la zona cartaginesa de Tunísia, i dels territoris incorporats a través de la colonització o conquesta: principalment Sardenya, Eivissa i l’extrem W de Sicília, entre el segle VII i la romanització d’aquests territoris.
L’art púnic no tingué ni la qualitat ni la intensitat d’altres arts mediterrànies del mateix temps, com el grec o l’etrusc, bé que la pobresa de l’art púnic ha estat sovint exagerada Hi ha pocs vestigis de l’arquitectura Els temples eren de tradició feniciooriental, i a partir dels segles V-IV aC es manifestà una marcada influència tècnica grega De l’escultura en pedra hom coneix poques estàtues, però són abundants les esteles votives o funeràries amb relleus La coroplàstia és molt rica es troba com a exvots als santuaris o a les tombes Hi ha una triple tradició artística per una…
art funerari
art funerari Fragment de les pintures de la tomba de Tutankamon, a la vall dels Reis (Egipte)
© Fototeca.cat
Art
Art propi dels ritus funeraris.
La seva concepció varia segons les religions i civilitzacions i és l’expressió de llur sistema de vida Totes les arts han estat aplicades a la finalitat funerària La pintura ha deixat testimoniatges en els hipogeus egipcis, en els retrats funeraris del Faium i en les catacumbes, però des de l’edat mitjana ha estat poc utilitzada L’escultura apareix a l’antiguitat en els relleus dels sarcòfags en l’època romànica i gòtica es difongueren les figures agenollades i jacents, com la de Joan d’Aragó catedral de Tarragona en el Renaixement sepulcre de Bellpuig i en el Barroc tomba de Maurici de…
cristall
Art
Tot objecte de cristall de roca treballat (o que n’és una imitació industrial).
Hom en destaca, a l’antiga Roma, dos relleus de cap de dona Cabinet des Stampes , París A l’edat mitjana hi ha el segell de Lotari II segle IX, tresor de la catedral d’Aquisgrà A Europa, l’art del cristall treballat es desenvolupà durant els segles XIII, XIV i XV, i assolí la plenitud al segle XVI amb objectes decoratius L’art precolombí del període asteca treballà també el cristall de roca són importants els cranis esculpits trobats a les tombes de Monte Albán British Museum D’entre les colleccions importants de cristalls hom destaca el Tresor del Delfí Museo del Prado i la…
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…