Resultats de la cerca

Admirador i amic de Benedetto Croce i del lingüista Karl Vossler, n'integrà el pensament i n'elaborà una metodologia que distingia en el llenguatge artístic d’una banda una història figurativa comuna a tota una època, i de l’altra una història específica de les individualitats artístiques, com a Die Kunst des Mittelalters ‘L’art de l’edat mitjana’, 1923 La seva obra fonamental és Die Kunstliteratur ‘Literatura sobre l’art’, 1924, manual de les fonts i de les teories de la història de l’art europeu fins al s XVIII

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena i en la seva joventut el seu treball es feu notar pel contrast amb l’ accionisme  aleshores vigent a la seva ciutat Interessat per la filosofia postexistencialista francesa, Freud i Wittgenstein , desenvolupà la seva obra des d’una pluralitat de mitjans, però sobretot des de l’escultura, en la qual emprà amb preferència materials com el guix, el paper maixé, el filferro o l’alumini Creà tant obres individuals com sèries, installacions o environaments i de manera més ocasional utilitzà també el mobiliari o el vídeo Al llarg del seu…

Estudià filosofia i ciències del teatre a la facultat de filosofia i a l’Escola de Cinematografia i Televisió de Viena Des del 1965 viu i treballa a Madrid Amb J Navarro Baldeweg, A Schlosser i el filòsof P Bulnes, creà la revista experimental Humo La seva producció reflecteix un gran interès pels materials mercuri, gel, marbre, sorra, parafina, plom, etc, amb els quals realitza jocs irònics La seva obra reflexiona entorn de diversos motius la idea de circuit, de rastre, de polaritat, de proliferació, la memòria perduda, etc El seu treball s’expressa a través de diversos…

Estudià a la Universitat de Viena on fou deixeble de J Von Schlosser i M Dvořák L’any 1935 es traslladà a Londres, on començà a treballar per al Warburg Institute, del qual esdevingué director 1959-76 Exercí a més, la docència a les universitats de Londres, Oxford i Cambridge La seva obra The Story of Art 1950, traducció catalana de 1999 obtingué una difusió extraordinària La seva especialitat fou, però, la de l’art del Renaixement italià, que enfocà des d’una perspectiva psicosociològica Art and Illusion 1959, Norm and Form 1966, Symbolic Images 1972, The Heritage of Apelles…

Professor a Graz 1892 i a Viena 1909, estudià especialment els orígens de l’art paleocristià i de l’art occidental en general i la influència decisiva que hi exercí l’Orient Entre les seves obres cal destacar Orient oder Rom 1901, Kleinasien, ein Neuland der Kunstgeschichte 1903, Altai-Iran und Völkerwanderung 1917, Ursprung der Christlichen Kirchenkunst 1920 i Spuren Indogermanischen Glaubens in der bildenden Kunst 1936

Collaborador i continuador d’Aby Warburg, dirigí la seva famosa biblioteca i centre d’estudis d’Hamburg, i quan el nazisme pujà al poder la traslladà a Londres 1933, on convertí el Warburg Institut en un dels centres d’estudis artístics més renovadors i importants del món Seguint les idees de Warburg sobre la persistència i la migració de les imatges, comparà la iconografia pagana amb la cristiana Rinascita dell’Antichità 1922, Letture recull del 1957, i, sobretot, s’ocupà de figuracions astrològiques La fede astrologica di Agostino Chigi 1934

A partir d’una anàlisi directa historicofilològica del material artístic, considerà la història de l’art com una successió de fases individualitzables per elements caracteritzadors, que són resultat d’una determinada i conscient voluntat o intencionalitat artística Kunstwollen , la qual és específica per a cada època i correspon a les actituds generals del pensament i de la cultura El mètode que derivà d’aquest enfocament superava la tradicional distinció entre arts majors i menors, alhora que recuperava períodes artístics ignorats o negats Escriví Stilfragen ‘Qüestions d’estil’, 1893,…

El Wiener Aktionismus ‘accionisme vienès’ es desenvolupà en el context austríac del començament dels anys seixanta i tingué com a figures principals Otto Muehl 1925, Hermann Nitsch 1939, Günther Brus 1940 i Rudolf Schwarzkogler 1941-69 El seu tret fonamental és situar el cos com a centre del seu treball a través de performances ritualístiques, sense abandonar del tot la representació de l’objecte i el potencial narratiu de l’obra artística Explora la força conceptual de la violencia i l’erotisme a través de la intervenció física sobre persones i/o animals i dels fluids corporis utilitzats com…

Estudià a les universitats de Berlín, Friburg de Brisgòvia, Viena i Hamburg Ensenyà a diverses universitats d’Alemanya, Anglaterra i els EUA D’una sòlida formació filosòfica, pròxima als pressupòsits de l’escola de Viena, però molt estretament vinculat a la metodologia iconològica del Warburg Institute, elaborà la lectura de les imatges i l’anàlisi dels temes fins a arribar a una interpretació cultural de les formes artístiques En són una mostra Humanitätsidee und Heroisiertes Porträt in der Englischen Kultur des 18 Jahrhunderts ‘Idea de la humanitat i retrat…

Alumne de Wichhoff i Riegel a Viena, s’interessà per la idea de la causalitat en el desenvolupament de l’art Publicà Art com a expressió de l’esperit 1924 Estudià especialment les èpoques de crisi dels estils manierisme, que uneix amb els canvis de la història espiritual de la humanitat fou un teòric de conservació dels monuments