Resultats de la cerca

Dedicada des del 1928 a l’estudi de la ceràmica i el vidre hispànics, ha publicat, entre altres obres, Lustreware of Spain 1951, Barcelona Glass in the Venetian Style 1956, Tile Panels of Spain 1969, opuscles com Modern Glass from Valencia and Cataluña 1931 i treballs sobre la ceràmica de l’Alcora a Notes Hispanic , The Connoisseur i Archivo Español de Arte Membre de la Hispanic Society of America 1949 —on treballa des del 1925—, n’exercí la direcció del 1962 al 1965

Neta d’un patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia i filla d’un heroi iugoslau de la resistència de la Segona Guerra Mundial, rebé una educació extremament estricta que per reacció influí en l’orientació de la seva carrera artística Explora en ella mateixa la recerca dels límits de l’experiència humana tant en el vessant físic com en el psíquic, molt especialment el sofriment Les seves accions l’han convertida en un dels representants del body art i de la performance més reconegudes, i ella mateixa s’autoproclamà “àvia de l’art de la performance ” Després de completar estudis a les Acadèmies…

A partir de la consolidació de la independència principi del segle XIX hi sorgí una reconeguda escola pictòrica naïf, on es destaca Pétion Savaín, que hom ha comparat a H Rousseau El pintor nord-americà Dewitt Peters organitzà a Port-au-Prince un centre d’art que revelà els anys quaranta Hector Hippolyte i Wilson Bigaud Entre els escultors, Georges Liautaud, que treballà en metall, assolí èxit internacional a la biennal de São Paulo del 1959

Doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha exercit de crítica d’art i de comissària d’exposicions de contemporani en diversos museus de l’Estat i és autora de nombroses monografies d’artistes contemporanis, com Vito Acconci, Jean Dibbets o Robert Wilson Directora de la Fundació Espai Poblenou de Barcelona 1989-95, fundà el Centre Gallec d’Art Contemporani 1994-98 També ha treballat a la Fundació Miró, el Museu Espanyol d’Art Contemporani o la Fundació Tàpies És editora de la sèrie Colección 20_21 d’Edicions Polígrafa, i ha estat membre del consell assessor del Museu…

Al segle XVII es perfila ja un art plenament afrancesat, que es manifesta en retratistes com Claude François, dit Frère Luc 1614-85 L’arquitectura religiosa, molt austera, s’enriquí al segle XVIII amb les talles, entre les quals sobresurten les dels membres de dues dinasties d’escultors els Levasseur, originaris de Normandia, el més important dels quals és Pierre Noël Levasseur 1690-1770, i els Baillargé, del Poitou, amb l’escultor, pintor i arquitecte François Baillargé 1678-1781 sobresurt també Philippe Lièbert 1732-1804 François Ranvoyzé 1739-1819 i Laurent Amyot 1764-1839 inauguraren una…

La cultura celta havia quedat arraconada al nord de l’illa i a Irlanda amb la conquesta romana i des d’allí influí en l’art anglosaxó, precedent immediat de l’art anglès Com a conseqüència de la conquesta per Guillem el Conqueridor 1066 hom introduí l’estil normand , que equival a la varietat romànica de Normandia Les esglésies, de naus altes, la central de les quals té la coberta de fusta, es caracteritzen per la monumentalitat i la sobrietat decorativa sobresurten les catedrals de Durham i Peterborough La baixa edat mitjana i àdhuc tot el segle XVI es distingeixen per l’estil gòtic, de gran…