Resultats de la cerca

Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939

Format a l’Acadèmia de Gant 1888-95 Formà part de la Segona Escola de Laethem-St-Martin 1904-09 L’expressionisme alemany i el pintor francès Le Fauconnier influïren sobre ell, que trobà el seu estil propi estilitzacions robustes, geometritzants i arcaïtzants de temes molt sovint camperols, que el fan aparèixer com un dels principals expressionistes belgues del seu temps al costat de Constant Permeke

D’aparició irregular desenal i quinzenal, volgué aparèixer com a sindicalista i defensà la teoria de la vaga general A més de Ferrer i Guàrdia —que utilitzà el pseudònim de Cero —, hi collaboraren ALorenzo i MCastellote El 1904 reaparegué, datat a París, amb un caràcter “exclusivamente revolucionario de acción” El 1910 Lorenzo recopilà els editorials de Ferrer i Guàrdia en el fullet titulat Ferrer y la huelga general

A la redacció figuraven Cristòfor Pascual i Genís, Pere Yago, Fèlix Pizcueta i Jaume Peiró i Dauder Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat Josep M Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’"El Mole” 29 números com a suplement 1864-65 Suspès el periòdic pel juny del 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir 1868-70 havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política

Fill d’Alva i K Gunnar Myrdal Autor de novelles i drames, destacà, però, pels seus reportatges de fort compromís polític, com ara Kulturers korsväg ‘Cruïlla de cultures’, 1960, sobre l’Afganistan, i Rapport fran kinesisk by ‘Informe sobre un poble xinès’, 1963 on, amb mètodes del treball de camp antropològic ofereix una visió detallada de la realitat social Posteriorment publicà, també, els reculls d’assaigs Skrifställning ‘Escriptura’, 1968, 1969, 1970, 1973, 1978, Ord och Avsikt ‘Paraula i intenció’, 1986, Det nya Stortyskland ‘La nova gran Alemanya’, 1993 i När Västerlandet trädde fram ‘En…

Sembla degut essencialment a l’existència d’unes condicions higromètriques anormals excés d’humitat atmosfèrica o ambiental en el moment de l’aplicació de la laca o el vernís i a una manca d’equilibri del conjunt de dissolvents, que pot modificar la constitució química de l’aglomerant de la laca o del vernís en evaporar-se només els més volàtils a causa d’un descens de la temperatura Hom sol evitar aquest defecte amb la utilització de dissolvents antivelat

D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina  28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica Mallorquina  i…

Signava JV Foix Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal posteriorment convertit en barri de Barcelona Redactor de La Revista , on collaborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes 1917, fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola 1919-20, on inserí ja algun calligrama Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor 1921-23, i es convertí en un dels fundadors més actius d’ Acció Catalana 1922 Dirigí el butlletí d’aquest grup i…

Vida i obra A la seva infantesa, residí a l’illa de Formentera i al cap de Terme A partir de 1913 s’establí amb la seva família a Barcelona Hi cursà estudis primaris, comercials i d’idiomes El 1916 deixà l’escola per treballar De formació més aviat autodidàctica, tanmateix, molt jove, fou corrector de proves en una impremta i professor de català El 1931 treballà a l’Ajuntament de Barcelona a l’àrea de política social i freqüentà diverses entitats culturals, sobretot l’Ateneum Polithècnicum En l’etapa de la República s’incorporà al periodisme com a collaborador a diferents revistes com L’…