Resultats de la cerca
Es mostren 3850 resultats
cova Remígia
Pintura
Prehistòria
Balma amb pintures rupestres de l’estil dit ‘‘llevantí’’ o dels pintors de les serres, al terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla.
L’escena principal representa un grup d’arquers
premsa clandestina
Comunicació
Publicacions editades al marge de la legalitat vigent, normalment en èpoques d’anormalitat democràtica.
Modernament i als Països Catalans, hom troba antecedents de premsa clandestina l’any 1917 en què, amb motiu de l’Assemblea de Parlamentaris, La Veu de Catalunya edità les Fulles numerades per tal d’informar l’opinió pública Durant la Dictadura de Primo de Rivera, els grups independents lligats a Francesc Macià publicaren diversos butlletins Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, renasqué la premsa clandestina a càrrec d’Estat Català i d’altres partits nacionalistes radicals, així com dels diversos corrents comunistes La Guerra Civil de 1936-39 i, sobretot, els fets de Maig del 1937,…
els tres tombs
Folklore
Els tres giravolts que feia amb el cavall el capdavanter de la comitiva de la cavalcada del dia de Sant Antoni, anomenada per això els Tres Tombs.
pubillatge
Folklore
Festa instaurada l’any 1960 per l’Obra del Ballet Popular que consisteix a atorgar anyalment a una localitat el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana, com a reconeixement als seus mèrits vigents o a la seva projecció futura per al foment i la difusió de la sardana.
La primera ciutat pubilla fou Girona La festa adquirí ràpidament un fort impuls i hom creà al seu entorn una sèrie d’actes preceptius, ja iniciats a Girona, amb el missatge al món sardanista i la concessió de la medalla al mèrit sardanista El 1961, en la proclamació de Lleida, hom implantà també el nomenament de la Pubilla Universal de la Sardana a una jove vilatana —acompanyada de les seves dames d’honor— distinció que ostenta amb les arres del pubillatge, símbol que es bescanvien cada any les pubilles entrant i sortint El 1963, amb el nomenament de Manresa, els pubillatges prengueren un…
plantada
Folklore
Acció de deixar els gegants muntats i preparats per iniciar la participació a la passejada o cercavila d’una trobada o festa gegantera.
passejada
Passejada de gegants
© Jaume Ferrández
Folklore
Cercavila protagonitzada per gegants i nans a les trobades i festes geganteres.
glosa
Folklore
Forma musical breu d’estructura indeterminada i en un sol temps, que recull generalment algun tema o cançó popular o tradicional i el desenvolupa a base de variacions.
Ha estat un tipus de composició molt utilitzada a Catalunya en l’àmbit de la música simfònica per a cobla per part d’autors com Eduard Toldrà, Joaquim Serra, Antoni Català o Manuel Oltra, entre d’altres
generador de caràcters
Electrònica i informàtica
Comunicació
Equip per a inserir caràcters i gràfics en un senyal de vídeo.