Resultats de la cerca
Es mostren 1518 resultats
Apel·les
Pintura
Pintor grec, el més famós de tots els pintors de l’època clàssica, del qual hom sap molt poc perquè tots els seus originals s’han perdut.
N'han servat el record les descripcions d’autors antics i algunes còpies pompeianes Excellí en els efectes de color Retratà Alexandre el Gran, i la seva composició La calúmnia , descrita per Llucià, fou interpretada per Botticelli
Ernest Soler i de les Cases
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor.
Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seus foren…
François Desportes
Pintura
Pintor francès, el primer que utilitzà l’animal com a tema principal: dins la natura morta de gust flamenc, en una primera etapa, i en una segona, dins el paisatge, on és un precedent de l’escola de Barbizon.
Fou pintor de Lluís XIV, de les seves caceres i dels seus gossos, dels quals féu autèntics retrats
John-James Audubon
Pintura
Pintor nord-americà.
Deixeble, a França, de Jacques Louis David s’installà als EUA el 1803 Tornà a Europa 1826, i s’installà definitivament als EUA el 1831 Afeccionat a l’ornitologia, representà molt sovint ocells amb una tècnica minuciosa The Birds of America , Londres 1827-38 Al marge del primitivisme i del colonialisme preponderats a l’Amèrica del seu temps, posà les bases d’un naturalisme específicament americà
Gentile da Fabriano
Pintura
Nom amb què és conegut Gentile di Niccolò Giovanni di Massio, pintor italià.
El 1408 anà a Venècia, on collaborà en la decoració de la sala del consell major del palau ducal amb el fresc de la Batalla entre els venecians i Otó III El 1422 s’installà a Florència, on pintà L’adoració dels Mags per a l’església de la Trinità una part és a la Galleria degli Uffizzi i l’altra al Musée du Louvre El 1427, a Roma, començà el cicle de les Històries de sant Joan Baptista a Sant Joan del Laterà La seva obra es manté en el gòtic internacional, bé que la darrera etapa incorpora elements renaixentistes
Ker-Xavier Roussel
Pintura
Pintor francès.
El 1899, s’afegí al grup dels nabís i exposà amb ells La seva obra, al començament de colors foscs, es féu més lluminosa sota la influència de PSérusier, i més tard, en els seus viatges a Provença, rebé la influència de Cézanne 1906 Pintà sempre paisatges plens d’escenes mitològiques
Bartomeu Mas i Collellmir
Pintura
Pintor.
Deixeble de Melcior Domenge, de l’Acadèmia Baixas de Barcelona i de Llotja, on ensenyà des del 1929 Installat més tard a Olot, fou professor de l’Escola de Belles Arts, que dirigí del 1951 al 1969 durant la seva direcció concedí molta importància a la formació tècnica, creà l’aula de ceràmica i revitalitzà la de gravat Publicà un tractat de perspectiva Com a creador, bàsicament figurista, es caracteritza per un pulcre tecnicisme
Joan Agell
Pintura
Literatura
Escriptor, publicista i pintor.
Treballà a Nova York en cases de doblatges de pellícules i féu publicitat El 1913 s’establí a Cuba, on fou secretari del Centre Català de Santiago de Cuba El 1916 es traslladà a Nova York, on també fou secretari del Centre Nacionalista Català de Nova York Organitzà una delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que durant quatre anys féu una tasca fructífera i es constituí en un nexe entre els catalans de Nova York
Édouard Pignon
Pintura
Pintor francès.
Influït per l’obra de P Cézanne, H Matisse i F Léger Compromès políticament amb l’esquerra, fou des del 1945 la personalitat més important de la tendència anomenada neopicassiana Prenent com a punt de partença la morfologia cubista, en féu una síntesi amb els resultats d’un impressionisme i un expressionisme propis, ultrapassant els seus límits vers l’abstracció També féu l’escenografia per a l’obra de B Brecht Mutter Courage
Pau Macià i Pons
Pintura
Pintor.
Professor a l’Escola Massana de Barcelona des del 1946 Muralista, illustrador, mosaïcista i cartellista, fou el guanyador del concurs de cartells organitzat pel Congrés Eucarístic de Barcelona 1952
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina