Resultats de la cerca
Es mostren 3392 resultats
Potala
Vista de Potala
Palau
Palau de Lhasa, al Tibet, antiga residència del dalai-lama, damunt un turó que domina la ciutat.
Sans-Souci
Exterior del palau de Sans-Souci
Rino Porrovecchio (CC BY-SA 2.0)
Palau
Petit palau d’una sola planta, obra de J.W. von Knobelsdorf, construït prop del palau reial de Potsdam el 1744 i el 1747, per a Frederic II de Prússia.
Inspirat en el Grand Trianon de Versalles, s’hi combinen molt bé les influències del classicisme francès i del barroc alemany S'hi destaquen, a l’interior, la biblioteca i l’estança de Voltaire, d’estil rococó L’envolta un parc magnífic
cova Remígia
Pintura
Prehistòria
Balma amb pintures rupestres de l’estil dit ‘‘llevantí’’ o dels pintors de les serres, al terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla.
L’escena principal representa un grup d’arquers
Hôtel de Rambouillet
Palau
Palau situat a París, al carrer de Saint-Thomas-du-Louvre, construït al s XVII segons els plànols de la marquesa de Rambouillet, que en dirigí també la decoració interior.
Des del 1630 fins al 1645 fou el saló més important de l’època, no pròpiament literari bé que coneguts autors hi estrenaren algunes obres, com el Polyeucte de Corneille i d’altres, sinó com a prototipus d’elegància, de bon gust, tot cercant el refinament de la llengua i dels costums Entre les personalitats que el freqüentaren figuren Gombault, el cardenal de La Valette, Mme de Sévigné, el Grand Condé, Mme de La Fayette, etc
Brera
Palau de Brera
magro_kr (CC BY-NC-ND 2.0)
Palau
Gran palau de Milà, reconstruït el 1686, que allotja, entre altres institucions, la Biblioteca Nazionale Bridense (fundada el 1773) i la Pinacoteca (fundada el 1803), molt important pel seu conjunt de pintura italiana.
palau de l’Elisi
Palau
Palau construït a París per Claude Mollet per al comte d’Evreux (1718).
Fou restaurat per Lassurance 1753 i per Percier i Fontaine 1804 Posteriorment hi han estat fetes més restauracions La Segona República decidí que fos residència del seu president 1848, i ho fou ininterrompudament des del 1873
premsa clandestina
Comunicació
Publicacions editades al marge de la legalitat vigent, normalment en èpoques d’anormalitat democràtica.
Modernament i als Països Catalans, hom troba antecedents de premsa clandestina l’any 1917 en què, amb motiu de l’Assemblea de Parlamentaris, La Veu de Catalunya edità les Fulles numerades per tal d’informar l’opinió pública Durant la Dictadura de Primo de Rivera, els grups independents lligats a Francesc Macià publicaren diversos butlletins Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, renasqué la premsa clandestina a càrrec d’Estat Català i d’altres partits nacionalistes radicals, així com dels diversos corrents comunistes La Guerra Civil de 1936-39 i, sobretot, els fets de Maig del 1937,…
generador de caràcters
Electrònica i informàtica
Comunicació
Equip per a inserir caràcters i gràfics en un senyal de vídeo.
perfil
Pintura
Cadascun dels traços llargs i prims de color viu que fan els pintors decoradors amb el pinzell de perfilar damunt els objectes acabats de pintar a fi d’adornar-los.
descodificador
Electrònica i informàtica
Comunicació
Dispositiu emprat pels abonats a les emissores de televisió de pagament que, connectat a un aparell de televisió, possibilita la visió dels programes que no s’emeten en obert o l’accés a determinats serveis.
L’equipament del descodificador inclou una peça —una targeta amb codi de barres o amb banda magnètica— mitjançant la qual la televisió emissora autoritza el seguiment de les seves emissions o comptabilitza la despesa feta per l’abonat Hom treballa en models de televisors que incloguin descodificadors universals aptes per a llegir qualsevol sistema de codificació aleatoritzador