Resultats de la cerca

Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la brevetat i una…

Format a Reus i a l’escola de Llotja de Barcelona més tard fou deixeble d’Eugène Carrière a París i treballà la pintura mural a Roma Fou amic íntim de Gaudí, amb qui collaborà al palau Güell aprox 1889-90 amb el fresc  Hèrcules a la recerca de les Hespèrides , a la Pedrera 1909-10, on decorà els vestíbuls amb Xavier Nogués a les seves ordres Isolat i adust —sembla que morí dement—, s’enemistà amb bona part del món artístic català, especialment dels noucentistes La seva pintura, tant de cavallet Museu d’Art Modern de Barcelona com mural, és d’un expressionisme tenebrós i personal —hom l’ha…

Durant la Segona Guerra Mundial estudià a l’Acadèmia d’Arts de Viena, on alguns dels professors qualificaren la seva obra d’"art degenerat", seguint la terminologia nazi Després de la guerra s’establí a Klagenfurt, on féu la primera exposició 1948 En 1951-54 anà becada a París, on fou influïda pel surrealisme d’André Breton i altres literats De tornada a Viena, fou molt activa en el moviment informalista dels anys cinquanta i seixanta Després d’una etapa entre París i Viena, el 1968 anà a Nova York, on la seva obra passà inadvertida, i on estudià cinematografia i féu alguns curtmetratges De…

Filla de Josep Teixidor i germana i deixeble de Modest Teixidor S’especialitzà en pintura de flors tercera medalla a Madrid el 1906

Visqué sempre a la vila natal D’origen molt humil i una formació molt limitada, visqué unes circumstàncies personals molt difícils especialment la mort de dos fills que, probablement, la impulsaren a dedicar-se a l’esoterisme i a la màgia Exercí com a mèdium i guaridora, i com a part d’aquesta activitat, des del 1942 pintà i dibuixà abundantment La seva obra plasma el seu món interior al dictat del que considerava veus del més-enllà Amb el mateix procediment, escriví també poemes i textos diversos de caràcter oníric La seva producció plàstica, categoritzada com a art naïf , atragué l'atenció…

Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament…

Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny segles X-XI En fou…

Anomenada “cap i mare de totes les esglésies de la ciutat i del món” —antic títol de Jerusalem— pel fet d’ésser la catedral del bisbe de Roma, fou dedicada originalment al Salvador Després de la destrucció a causa d’un terratrèmol 896, fou reedificada per Sergi III 904-911 i dedicada a Joan Baptista ben aviat hi fou associat Joan Evangelista Destruïda per dos incendis 1308 i 1360, l’edifici actual fou construït sota diversos papes d’ençà d’Urbà V, pels arquitectes D Fontana 1543-1604 i F Borromini 1599-1667 La façana és obra d’A Galilei ~1734 A la banda NW de la basílica hi ha l’antic…

El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el concili d'Efes…

Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…