Resultats de la cerca
Es mostren 747 resultats
pinacologia
Pintura
Estudi de la textura de les superfícies pictòriques artístiques, considerant la importància de l’empremta de les eines (pinzell, brotxa, espàtula) i llur recorregut.
Anàlogament a la grafologia en l’escriptura, la pinacologia pot arribar a personalitzar les obres d’atribució dubtosa, perquè permet de descobrir la manera constant del treball de cada artista
quipu
© X. Pintanel
Etnologia
Objecte d’ús mnemotècnic emprat al Perú precolombí; consistia en un conjunt de cordetes nuades, de llargades i colors diferents.
El color, el gruix i els intervals entre els nusos i llur nombre i posició formaven tot un sistema de símbols, gràcies als quals hom podia fer tota mena de càlculs, i, segons sembla, fins i tot podia transmetre determinats fets i dades Les cordetes penjaven d’una corda principal, i per llegir el quipu hom posava aquesta corda en posició horitzontal i les altres cordetes en posició vertical, i formant grups segons les dades que contenia el quipu
quadraturisme
Pintura
Especialitat pictòrica fonamentada en el domini de les tècniques de la perspectiva i en l’habilitat manual, i tinguda a la pràctica per un gènere autònom, que fou pròpia, si bé amb excepcions, de molts artistes menors generalment emilians i venecians (vinculats alhora als àmbits de l’escenografia teatral i experts també en el gènere de cavallet, en vistes amb ruïnes antigues), que hom anomenava quadraturisti
.
Obtingué una difusió enorme en esglésies i sobretot en palaus primer d’Itàlia i després d’arreu d’Europa, entre els s XVI i XVIII, perquè resolia la decoració de vastes superfícies murals d’interiors i perquè s’acordava al gust manierista i barroc de superar els límits arquitectònics reals d’una forma illusionista i fantasiosa Hom hi representava bàsicament arquitectures quadrature , directament inspirades en els mòduls clàssics, tot i que amb el temps la traducció pictòrica les anà complicant capriciosament, o bé sense figures o bé com a fons o ambientació de personatges ben sovint pintats…
orejón
Etnologia
Nom amb què els cronistes castellans anomenaren els nobles de la cort de l’inca per llur costum de posar-se als lòbuls de les orelles uns ornaments circulars.
Aquests ornaments, que feien més de 5 cm de diàmetre, eren fets de metalls preciosos, or o argent segons el rang del noble
cinet | cineta
Etnologia
Individu d’un poble antic, establert, cap a la meitat del primer mil·lenni aC, al SW de la península Ibèrica, per terres de l’Algarve i de l’Alentejo.
Segons Heròdot els cinets eren els pobladors més occidentals d’Europa Hom en desconeix l’ètnia, però sembla que eren d’arrel indígena Les fonts tardanes els anomenen conis donaren nom a les ciutats de Conimbriga Coïmbra i Conistorgis
cholo | chola
Etnologia
Indi que hom considera civilitzat.
Els criteris aplicats per a determinar el grau d’aculturació són molt variables segons els diferents països
cholo | chola
Etnologia
A l’Amèrica Llatina, mestís descendent de l’encreuament d’individus de raça blanca amb amerindis.
ceruli
Pintura
Pigment blau de to mitjà i matís verdós.
Utilitzat des de l’antiguitat, a partir del 1860 hom l’obtingué químicament És molt apreciat en la pintura de celatges Té poder cobrent elevat, permet d’ésser barrejat amb tots els altres pigments, i és usat en totes les tècniques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina