Resultats de la cerca

L’escena principal representa un grup d’arquers

És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals circulars, rectangulars, micronavetes, d’inhumació i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC Fou excavada 1957-69 per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant Els materials són al Museu d’Alcúdia

Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena talaiòtica que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa s IV i III aC i, finalment, la fase romanitzada s II aC-IV dC Les excavacions, a càrrec de P Gasull, V Lull i E Sanahuja, foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat

És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada als s V-VI

Les pistes d’un disc són circulars i van disposades concèntricament Cada cara d’un disquet conté un nombre determinat de pistes, que depèn del tipus de disquet i del format utilitzat Al seu torn, cada pista és subdividida en diferents elements, anomenats sectors, en nombre també variable segons el tipus de disc En els discs durs, en què hi ha més de dues cares, les diferents pistes que es troben a la mateixa distància del centre constitueixen un cilindre D’aquesta manera, els sectors que són en un mateix cilindre poden ésser llegits sense moure el mecanisme de lectura-escriptura de la pista…

Hom sol distingir cada tremp segons la trempa utilitzada tremp d’ou, de cola, de plàstic, de caseïna, etc La pintura al tremp de goma és anomenada aiguada o guaix

Correspon a la superfície real del dibuix, quadre, relleu o fotografia