Resultats de la cerca

Hom l’anomena també mà La capa aïllant neutralitza un defecte, color viu, humitat, etc, d’un material per tal d’aplicar una nova capa La capa cobrent conté un pigment que no deixa transparentar les subjacents

Pot ésser també de forma triangular, radiada, crucífera o oval i adornat amb orles i fistons Les civilitzacions de l’antiguitat usaren el nimbe per a significar la potència i la majestat dels personatges representat primerament a manera de plugim lluminós sobrenatural, que emanava de la divinitat i l’envoltava, esdevingué després un cèrcol de llum que li envoltava el cap Hom arribà a aplicar-lo fins i tot a les imatges dels herois i dels emperadors vivents Els cristians adoptaren el nimbe de forma circular per a significar la santedat, i l’aplicaren a les representacions de Jesús…

Format a l’École des Beaux-Arts de París 1878-80 Estudià a fons la teoria del contrast simultani dels colors de Michel-Eugène Chevreul i tractà d’aplicar-la a la pintura i creà el neoimpressionisme La seva obra Un bany a Asnières Londres, Tate Gallery, primera peça important neoimpressionista, fou rebutjada al Salon del 1884, circumstància que provocà la fundació immediata del Salon des Artistes Indépendents com a plataforma dels dissidents de l’art nou Altres obres famoses d’ell, Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte 1884-86, Chicago Art Institute —presentat a la…

Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com…

Segons el principi físic emprat per a aquesta transformació, els altaveus poden ésser electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics El tipus més correntment utilitzat és l’altaveu electrodinàmic, que hom pot trobar en qualsevol aparell de ràdio, casset, TV, etc Atès que és molt difícil d’aconseguir que un sol altaveu pugui reproduir tot el marge de freqüències audibles 20 Hz-20 000 Hz, en els sistemes d’alta fidelitat aquest marge és reproduït per dos o tres altaveus, que es reparteixen els senyals mitjançant un filtre divisor de…

En les cintes magnètiques i les bandes sonores, aquest fenomen, que es produeix durant la reproducció d’un passatge enregistrat, es manifesta com un soroll permanent de fons la causa és atribuïda a defectes d’alineació i dispersió de mides dels imants individuals, els capçals magnètics, els components de la capa magnètica de la cinta, etc Aquest soroll, o bufec , és més acusat en les freqüències mitjanes i altes, ja que la sensibilitat auditiva és més gran en aquests marges El reductor del soroll és dissenyat, doncs, per tractar el senyal en aquesta zona auditiva Hi ha nombrosos sistemes per…

El fonament és purament mecànic, i consisteix en un solc de forma espiral concèntrica enregistrat a totes dues cares del disc El valor de l’amplada del solc sol ésser aproximadament de 120 μm per als discs singles o senzills de major nivell d’enregistrament, i de 60 μm per als normals de 25 a 30 minuts de durada per cara El burí de la màquina que grava el primer disc —d’acetat de cellulosa, laca fortament plàstica— hi transfereix el so per una modulació en amplitud, puix que té un moviment de desplaçament horitzontal perpendicular al solc, sense so, i proporcional a la intensitat de pressió…