Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
pla fitat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pla en el qual són indicades les dimensions de les parts que hi són representades.
cendrada
Pintura
Mescla de cendra i aiguacuit amb què es preparen les teles per a pintar-hi.
tapaporus
Pintura
Producte que hom aplica sobre la superfície d’un material porós per tapar-ne els porus abans d’aplicar-hi un vernís, una pintura o un esmalt d’acabat.
quadraturisme
Pintura
Especialitat pictòrica fonamentada en el domini de les tècniques de la perspectiva i en l’habilitat manual, i tinguda a la pràctica per un gènere autònom, que fou pròpia, si bé amb excepcions, de molts artistes menors generalment emilians i venecians (vinculats alhora als àmbits de l’escenografia teatral i experts també en el gènere de cavallet, en vistes amb ruïnes antigues), que hom anomenava quadraturisti
.
Obtingué una difusió enorme en esglésies i sobretot en palaus primer d’Itàlia i després d’arreu d’Europa, entre els s XVI i XVIII, perquè resolia la decoració de vastes superfícies murals d’interiors i perquè s’acordava al gust manierista i barroc de superar els límits arquitectònics reals d’una forma illusionista i fantasiosa Hom hi representava bàsicament arquitectures quadrature , directament inspirades en els mòduls clàssics, tot i que amb el temps la traducció pictòrica les anà complicant capriciosament, o bé sense figures o bé com a fons o ambientació de personatges ben…
calent | calenta
Pintura
Dit dels tons de color inclosos en l’espectre electromagnètic visible entre la longitud d’ona de 5 000 Å (verd groguenc) i 7 500 Å (vermell fosc).
Una gamma de colors o un quadre són calents quan hi ha un predomini de colors i matisos grocs, taronges, marrons o vermells
colradura
Pintura
Vernís transparent tenyit de color groguenc que, aplicat al damunt d’una superfície metàl·lica brunyida o mat d’estany, argent, alumini, acer o de qualsevol altre metall de color similar, els acoloreix de manera que semblin d’or.
El procediment és conegut des de l’època del romànic, en què, per imitar els frontals d’or autèntic, estanyaven els de fusta i hi aplicaven colradura per obtenir un aspecte similar
litopó
Pintura
Pigment blanc, format per sulfur de zinc i sulfat de bari en proporcions aproximadament equimoleculars, que hom obté per precipitació simultània dels dos components, per mitjà de la reacció ZnSO4 + BaS → ZnS + BaSO4
.
D’un gran poder cobrent, és molt emprat en pintura industrial Per tal d’evitar la seva tendència a l’ennegriment, hom hi addiciona diòxid de titani o bé augmenta el contingut de sulfat de zinc
trempa
Pintura
Barreja d’un aglutinant (cola, rovell d’ou, goma, plàstic, caseïna, etc) amb aigua, amb fort poder de cohesió, que serveix per a deixatar-hi els pigments en preparar les pastes pictòriques cobrents (pintura al tremp, aiguada, etc) o transparents (aquarel·la, tinta, etc).
escola de Barbizon
El Parc dels lleons a Port-Marly (1872). obra de Jean-Baptiste-Camille Corot
Pintura
Nom amb què es coneix un grup de pintors realistes que treballaren a la localitat de Barbizon i al bosc de Fontainebleau, a l’Illa de França, sota el guiatge de Théodore Rousseau.
Coneguda sobretot per l’anomenada escola de Barbizon , grup de pintors realistes que hi pintaren, sota el guiatge de Théodore Rousseau, installat allà vers el 1835 formaren aquest grup Narcisse Diaz de la Peña, Jean-François Millet, Jules Dupré, Charles Daubigny, Constant Troyon, Charles Jacque i altres, els quals practicaren una pintura paisatgística i animalística, influïda bàsicament pels holandesos del segle XVII, revaloraren la natura pintant-la directament i fugiren del “paisatge històric” oficial Barbizon significà l’evolució del camí obert pel paisatgisme romàntic de…
fortunyisme
Detall de La promesa (1880), de Francesco Paolo Michetti (Galeria Nacional d’Art Modern, Roma)
© Corel
Pintura
Corrent pictòric d’abast europeu, desvetllat per l’èxit de la pintura de Marià Fortuny i Marsal, que transcorregué bàsicament al darrer terç del segle XIX.
Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant…