Resultats de la cerca

Format a l’escola de Llotja de Barcelona Inicialment conreà un expressionisme tràgic, quasi patètic, amb una càrrega ètnica i social evident Juntament amb els membres del Grup Sílex, del qual formaven part, també, CPlanell, EAlcoy i JMRovira i Brull, foren els creadors de l’anomenada Escola de Barcelona Els anys setanta simplificà la seva expressió fins a adoptar una figuració geomètrica i calculada en la qual elements solitaris fruita, copes, ous, tisores, etc es destaquen sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos o verds ‘paisatges’ disposades en una estricta gradació, tot…

Aprengué litografia a París 1882-83 En retornar a Barcelona, dibuixà diversos paisatges i altres quadres sobre esdeveniments de l’actualitat d’aleshores, que publicà en revistes com L’Esquella de la Torratxa 1889-1907, La Ilustració Catalana , El Gato Negro , l’almanac de La Campana de Gràcia , el diari La Tribuna —on fou cronista gràfic d’actualitat—, Catalunya Artística , Pluma y Lápiz , La Hormiga de Oro , etc Illustrà diversos llibres Amb una obra pictòrica prolífica, participà a les exposicions oficials de belles arts de Barcelona entre el 1891 i el 1911 Ensenyà a l’Ateneu Obrer de…

El 1957 emigrà clandestinament a Occident Installat el 1958 a París, hi conegué Jeanne-Claude Denat de Guillebon Casablanca, Marroc 13 de juny de 1935 ‒ Nova York, 18 de novembre de 2009, que es convertiria en la seva sòcia artística fins a la mort i amb la qual signà tota l’obra com Christo i Jeanne-Claude El 1964 s’installaren a Nova York Les primeres obres amb les quals cridaren l’atenció foren els conjunts de barrils apilats, com l’anomenat “teló d’acer” que bloquejava completament un carrer de París Després de diverses installacions fetes amb la mateixa fórmula, començaren les obres que…

Filla de pare andalús i mare basca Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid Durant la guerra civil visqué i tingué taller a Barcelona Separada del seu primer marit, el dibuixant i cartellista Gerard Lizarraga, es casà amb el poeta surrealista Benjamín Péret , amb qui visqué a París 1938-42 —on es relacionà amb tot el grup surrealista— i el 1942 es traslladaren tots dos a Mèxic, fins a la separació de Péret, que retornà a París el 1947 Visqué un quant temps a Veneçuela, on es guanyà la vida fent illustracions De nou a Mèxic, es tornà a casar i aviat es consagrà com una de les…

Deixeble de GMoreau De primer treballà en un estil acadèmic El trinxant 1897 Conreà l’impressionisme 1899, i fou influït per PCézanne Models al taller 1900 S'orientà 1904-05 vers el puntillisme Luxe, calma i voluptuositat Conreà el fauvisme, del qual fou el cap d’escola 1905-08 en aquest període el seu estil se simplificà grans taques de color intens separades per traços negres i línies en arabesc La joia de viure 1906 Barnes Foundation, Meiron, EUA Continuà sempre, dins una heterodòxia, fidel al fauvisme Dos viatges al Marroc 1911-13 i l’atracció del cubisme el portaren vers noves recerques…

Pintora de formació, és una artista polifacètica coneguda inicialment com a poeta i impulsora de projectes collectius socioculturals i feministes Estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Jordi de Barcelona 1959-65 i es traslladà a París, on inicialment prengué part en iniciatives culturals impulsades per collectius de lluita antifranquista a l’exili El seu estil pictòric canvià radicalment i s’enriquí en color i temàtiques arran de l’experiència del seu embaràs i en diàleg amb les tendències del nou realisme i l’art pop A mitjan dècada de 1960, amb una pintura no figurativa, creà…

Fill d’un sastre de la família de pintors Rigau A Perpinyà potser fou aconsellat per Antoni Guerra el Vell Freqüentà a Montpeller els tallers de Pau Peset, Enric Verdier i Antoni Ranc, a través del qual es familiaritzà amb la manera de Van Dick, així com l’acadèmia de Joan de Troy Passà quatre anys a Lió i el 1681 arribà a París, on adoptà el nom de Hyacinthe Rigaud i l’any següent guanyà el concurs de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture amb el quadre Caín construint la ciutat d’Anoc Le Brun l’aconsellà de seguir els cursos de l’Académie i el 1685, en guanyar el premi de Roma, li…

Fou un dels fundadors de Dau al Set el 1948, època en què es començà a dedicar plenament a la pintura, mentre continuava els estudis de medicina Preocupat pel valor plàstic dels signes esotèrics, convencionals o establerts inconscientment per ell, la seva obra, ja d’antuvi, té un fort parentiu amb el surrealisme Maascro , el 1949 i palesa una gran sensibilitat per la força expressiva del color El 1954 fundà amb d’altres el Grup Taüll , que aglutinava els artistes de l’avantguarda d’aquells anys Vers el 1955 practicà l’informalisme —emprant progressivament gruixos de matèria—, que el portà el…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora ,  La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…

Començà al taller familiar com a pintor de parets Estudià a l’Escola de Mestres Pintors, a l’Escola d’Arts i Oficis i a les classes del FAD Es presentà individualment a les galeries Syra de Barcelona 1948 Aquells anys de renovació artística a Catalunya ja començà a tenir un prestigi sòlid participà en els salons d’Octubre, del Jazz i “de los Once” collaborà a Dau al Set i realitzà, entre altres obres, el mural de l’edifici de Coderch a la Barceloneta Els anys cinquanta visqué a París, on conegué a fons l’obra de Cézanne i Matisse, els quals, al costat de Miró i Gaudí, serien les seves…