Resultats de la cerca
Es mostren 1592 resultats
carmí
Pintura
Pigment extret dels cossos secs de les cotxinilles femelles, de color molt similar i propietats pictòriques paral·leles al carmesí, de to més clar i de matís menys blavós.
Les seves propietats colorants són degudes a l’àcid carmínic, que amb alúmina forma una laca alumínica Molt emprat antigament en tintoreria, el seu ús actual ha restat gairebé reduït a colorant d’alimentació, productes farmacèutics, microscòpia i pintura artística és, però, poc estable a la llum
Espectacles i Audicions Graner
Fulletó d'Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann…
pla
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cadascuna de les superfícies imaginàries d’un dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc, determinades per la distància que mantenen respecte a la superfície real del dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc (també anomenada pla vertical o de projecció), i en les quals hom situa les diverses figures que integren el conjunt.
En aquest sentit hom parla de primer pla el pla més pròxim a l’espectador, segon pla o tercer pla , etc els plans immediatament i successivament posteriors, i darrer pla el pla més llunyà, equivalent a la línia de fons aquestes expressions són emprades també, molt sovint, en sentit figurat com, per exemple, a la frase ocupar el primer pla de l’actualitat Hom en diu també terme
bambotxada
Pintura
Quadre, generalment de petites dimensions, que tracta d’un tema popular pintoresc o grotesc, com les escenes de taverna, de banquets, de cabaret, les reunions de bevedors o de fumadors, etc.
Rep el nom del pintor holandès Pieter van Laer, dit il Bamboccio A més de Van Laer, són autors de bambotxades A Brouwer, D Teniers, etc
despuntar
Pintura
Marcar les puntes d’un dibuix ornamental amb uns tocs clars de perfil precís.
Tivadar Csontváry Kosztka
Pintura
Pintor hongarès, una de les personalitats més originals de la pintura del seu país.
Buscà amb obsessió de megalòman el “motiu suprem”, emprant un llenguatge formal enginyós i personal Als seus quadres, caracteritzats per un univers màgic de colors, es barregen la força sobirana del creador de símbols, la tensió interna i els trets onírics De la seva obra cal citar l' Autoretrat, Passeig amb cotxe per l’Atenes illuminada per la lluna nova, Baalbek i Cedre solitari
cendrada
Pintura
Mescla de cendra i aiguacuit amb què es preparen les teles per a pintar-hi.
butllofa
Pintura
Protuberància aïllada, de forma aproximadament semiesfèrica, produïda per una dilatació accidental de les capes pictòriques.
Generalment és motivada per una causa externa, gairebé sempre una elevació desmesurada de la temperatura
Académie Royale de Peinture et de Sculpture
Pintura
Institució fundada l’any 1648 a París pel canceller Pierre Séguier i el pintor Charles Le Brun, segons les normes establertes a l’Accademia del Disegno, de Florència (1563), i l’Accademia di San Luca, de Roma (1593).
Es convertí en un important centre d’ensenyament artístic, factor decisiu de la unitat estilística en les arts del regnat de Lluís XIV Fou suprimida el 1793 per la Convenció Nacional
Quinta del Sordo
Dos vells menjant, un dels catorze murals de la Quinta del Sordo
Museo del Prado
Pintura
Casa de camp que Francisco Goya adquirí als afores de Madrid el 1819, a les parets interiors de la qual realitzà la famosa sèrie de catorze ‘‘pintures negres’’ (1820-23) a l’oli.
Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi manifesta amb…