Resultats de la cerca
Es mostren 1592 resultats
pintor d’Amasis
Pintura
Nom amb què és conegut l’anònim pintor de ceràmica atenès, un dels més importants del període dit de les figures negres, que decorà vuit peces procedents del taller del ceramista Amasis; potser pot ésser identificat amb el mateix ceramista.
Entre les dites peces sobresurten un oinochoe Londres, British Museum i unes àmfores París, Bibliothèque Nationale, i Munic, Antikesammlung
Liang Kai
Pintura
Pintor xinès de la dinastia Song, especialista en el paisatge, les escenes religioses i el retrat.
Es retirà en un monestir budista Chan, on desenvolupà el seu estil propi, calligràfic i d’una gran simplicitat Cal destacar-ne el Retrat del patriarca Hui Neng collecció Matsudaira, Tòquio
pintura
Pintura
Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície, que consisteix en una suspensió de matèries sòlides (el pigment, que li confereix el color, i les matèries de càrrega que l’espesseixen, n’augmenten l’opacitat, etc) en una preparació líquida a base d’un vehicle (oli, resina natural o sintètica, etc), dissolvents, plastificants i assecants.
Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun…
escola de la Haia
Munyir de vaques sota el salze (aprox. 1850-1900), de Jan Hendrik Weissenbruch
Art
Pintura
Escola pictòrica (1870-80), inspirada en l’escola de Barbizon i en les primeres conquestes de l’impressionisme.
En fou el precursor Johannes Bosboom, i l’integrant principal, Josef Israels Els continuadors foren Hendrick W Mesdag, Anton Mauve, Hendrick i Johannes Weissenbruch, Jacob Matthijs i Willem Maris
Baró
Pintura
Escultura
Família d’artistes perpinyanesos dels ss XIV i XV; el més antic conegut és Pere Baró
, dit el Vell
(? — Perpinyà 1399), pintor i probablement escultor, que treballà per a les esglésies d’Hortafà (1367), Salses (1383) i Sant Cebrià (1388) i per a la casa de la procura de Perpinyà (1379); era seguidor de l’estil de Jaume Serra.
Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448
Vivarini
Pintura
Nom d’una família de pintors italians, procedent de Murano, que tingueren un taller a Venècia que competí amb el dels Bellini i que es caracteritzà per una evolució constant de les fórmules goticistes cap a la renovació renaixentista, introduïda aleshores a Venècia per Andrea Mantegna i l’escola paduana.
Antonio Vivarini Murano 1415 — Venècia ~1480 féu nombrosos políptics d’altar en collaboració amb G d’Alemagna Influït pel corrent gòtic internacional a través de Giovanini da Fabriano, el seu estil es caracteritzà per una linealitat curvilínia i per una refinada minuciositat en els detalls Mare de Déu amb l’Infant , 1400 Galleria dell’Accademia, Venècia Bartolomeo Vivarini Murano ~1432 — 1491 fou més progressista que no pas el seu germà Antonio, de qui fou deixeble i collaborador És autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1465, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols i del Políptic de…
pintura al tremp
Pintura
Nom genèric que hom aplica a les pastes pictòriques aquoses i cobrents, constituïdes per una trempa i un pigment.
Hom sol distingir cada tremp segons la trempa utilitzada tremp d’ou, de cola, de plàstic, de caseïna, etc La pintura al tremp de goma és anomenada aiguada o guaix
bufat
Pintura
Crosta trencadissa que es forma en perdre l’adherència alguna de les capes de color d’una obra pictòrica.
Produeix una zona feble, buida per sota, que es pot desprendre fàcilment
additiu
Pintura
Substància (cera, resina, etc) barrejada a les pastes pictòriques per tal de donar-los característiques especials (per exemple, consistència).
desincrustant
Pintura
Compost comercial de diversos dissolvents que actua enèrgicament per estovar capes pictòriques, generalment grasses, a fi d’eliminar-les.