Resultats de la cerca

Format dins l’ambient de l’escola llombarda, rebé l’influx de Giorgione i s’incorporà a la cultura figurativa veneciana, dins la qual continuà les experiències sobre els efectes de la llum Tobies i l’àngel Galleria Borghese, Roma, Transfiguració Galleria degli Uffizi, Florència Pintà nocturns i paisatges crepusculars que, malgrat la seva inspiració poètica, fan pressentir Caravaggio Maria Magdalena National Gallery, Londres, Sant Mateu i l’àngel Metropolitan Museum, Nova York

Deixeble primer del seu pare, Lluís Labarta i Grané , entrà a Llotja el 1897 En acabar els estudis 1904 s’incorporà a l’equip de Lluís Domènech i Montaner , dins del qual participà especialment en les obres de l' Hospital de Sant Pau , on dissenyà molts mosaics, entre els quals el de la façana principal Dugué a terme un gran nombre de projectes en el camp de les arts aplicades, com ara ferro forjat, mosaic, ceràmica, vitralls dels quals hom pot destacar els de l’ajuntament de Sants-Hostafrancs, esgrafiats, teixits, catifes, domassos, etc i tingué una participació destacada en l’Exposició…

Inconformista des de molt jove, anà a París, on continuà la seva formació artística, que derivà cap al realisme expressionista La seva temàtica se centra sobretot en tipus marginats, pobres i embriacs, que pinta amb una força colpidora La seva obra literària segueix parallelament aquesta línia i descriu també d’una manera tràgica personatges semblants, amb una aguda observació de la realitat Se'n destaquen Ubriachi 1923, Parigi 1925, I vageri 1926 i Le chiavi nel pozzo 1935

És autor del Retaule de la Mare de Déu de la catedral de Marsella 1435 Treballà gairebé sempre a Niça, on hi ha la seva obra cabdal, el Retaule de la Mare de Déu de la Misericòrdia , a la sagristia de l’església del mateix nom, format per onze composicions sobre fons daurat i estofat La seva obra continua l’estil de l’escola d’Avinyó, bé que té una forta influència de la pintura catalana del moment

Format a València Sant Carles i a Madrid, on fou deixeble de Federico de Madrazo Residí, pensionat, a Roma des del 1864 El 1867 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid Residí a Caracas 1873, on féu importants retrats i pintà teles per a la catedral Establert a Bahia Brasil el 1876, continuà treballant Fou un típic pintor d’història i de temes religiosos Santa Caterina portada al cel pels àngels , 1866 Museo de Arte Moderno de Madrid

Deixeble de Joan Conchillos, l’acadèmia del qual continuà Pintà un quant temps a Mallorca capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709 De la seva obra sobresurt el retaule major de l’església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs La seva Adoració dels Reis catedral de València, deteriorada el 1936, és d’estil força setcentista Hom l’ha qualificat d’imaginatiu, incorrecte i fecund

Fou membre de l’anomenada Escola del Pacífic Fou professor de belles arts des del 1946 El 1950 anà a Nova York, on continuà la seva tasca d’ensenyament La seva pintura, com tota la de l’expressionisme abstracte, és una recerca específicament pictòrica, on la superfície del quadre es presenta plena de taques de color sense un ordre aparent Els grans formats d’aquestes composicions fan de l’espai pictòric quelcom d’illimitat, projectat més enllà dels límits físics de la tela

Durant la Segona Guerra Mundial pintà una sèrie de quadres que representen carrers i cases desfets pels bombardeigs, amb tècnica fauve , colors foscs i to dramàtic Entre el 1945 i el 1953, continuà evolucionant cap a tendències properes a l’expressionisme abstracte anglès També es destacà per la seva activitat com a escenògraf, fent els dissenys d’obres com Façade , The Quest o Èdip Rei Al seu llibre titulat Buildings and Prospects 1949 estudià el folklore urbà a través de les vidrieres dels pubs victorians

Inicià les seves activitats com a decorador en muntatges d’òperes El 1822, juntament amb Bouton, inaugurà a París el diorama El 1826 entrà en contacte amb Niepce, i durant el període 1829-33 treballaren plegats en el perfeccionament del procés heliogràfic per a fixar les imatges, mètode que anteriorment havien investigat per separat Després de la mort de Niepce, continuà experimentant i descobrí un procediment daguerreotípia que fou patentat i comercialitzat per l’Académie des Sciences de París 1839 en canvi d’una pensió vitalícia per a ell i els seus hereus

Resident a Lleida els dies que a la seu triomfava la pintura gòtica lineal El 1305 Jaume II li encomanà de pintar i daurar el sepulcre del seu pare Pere el Gran, sebollit al monestir de Santes Creus, on es traslladà amb la seva família El 1307 rebé de part del rei quatre-cents sous pel seu treball Del 1308 al 1312 continuà la seva tasca al dit cenobi i realitzà també certs treballs al santuari de Paretdelgada la Selva del Camp 1313 Hom li atribueix també la pintura i decoració del panteó de Blanca de Nàpols