Resultats de la cerca

Després d’una etapa de formació humanística, fou deixeble de Francesc Montaner Amplià estudis a França Pintà murals al santuari de Gràcia Mallorca i altres obres religioses Fou un retratista correcte Amb la seva obra i el seu mestratge contribuí a mantenir dins l’escola pictòrica mallorquina el nivell que ressuscitaren Mesquida, Bestard i Femenia

Es formà a Barcelona Llotja, a Madrid i a París Féu diverses exposicions, però ha estat més destacada la seva activitat de muralista en edificis públics i privats de Catalunya, així com a Roma, a Lió i Orà

Es formà a Barcelona, a l’acadèmia de Pere Borrell Vers 1870-74 fou deixeble de l’Academia Española de Roma El 1885 presentà, al Centre d’Aquarellistes de Barcelona, l’oli Amateur , que sembla una anticipació de la que havia d’ésser la seva obra mestra l' Exposició pública d’un quadre Museu d’Art Modern de Barcelona Aquesta peça, típica del seu estil, minuciosament realista, obtingué Medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, i en féu més d’una versió Un guardó similar obtingué la seva Vigília de Reis a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 Fou un retratista…

Els anys de batxillerat 1926-34 s’inicià en la pintura de la mà de Narcís Puget Estudià magisteri a Barcelona, estudis que hagué d’interrompre per malaltia i per la Guerra Civil El 1939 es traslladà a Menorca Acabada la guerra, conclogué la carrera de magisteri, i el 1946 els estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Del 1962 al 1982 exercí com a catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, activitat que compaginà amb la pintura Evolucionà des d’un postimpressionisme nabí a un tipus particular de pintura metafísica que es basa en la representació dels volums…

Fou, amb Rafael Monleón, un dels marinistes més autèntics, tot i que hi ha qui ha dit d’ell que era més manierista que marinista i que abusava dels blaus Participà en diverses exposicions nacionals de Madrid i en altres de caràcter internacional 1892 i 1910 Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica 1897, fou director de l’Escola de Sant Carles a la fi de la seva vida Autor de Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb Museu de Belles Arts, València

Format a l’Escola de Belles Arts de València i deixeble de Josep Mongrell Amplià estudis a París i a Roma 1913-14 En tornar-ne, esdevingué collaborador habitual de “La Esfera” Exposà a València el 1927, i s’installà a Cullera, d’on féu nombrosos paisatges Exposà a València, Madrid i Buenos Aires

Format a l’escola de Sant Carles 1767-76, d’on esdevingué després acadèmic Féu pintura religiosa i, sobretot, de flors El 1781 establí a Ribesalbes una important fàbrica de ceràmica, i el 1799 esdevingué director de la de l’Alcora, sense perdre la propietat de l’altra

Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…

Documentat del 1398 al 1434 Consta que collaborà ~1398 amb Pere Baró en el retaule de Santa Agnès de Cameles tanmateix, hom creu que aquesta obra li és atribuïble totalment El 1404 era sobreposat de la confraria de pintors de Perpinyà Es retirà el 1411 per dedicar-se a l’exportació de drap a Sicília, i Bartomeu Capdevila acabà els seus treballs en curs Hom li atribueix diverses taules, ara disperses, originàries d’un mateix retaule de la Mare de Déu coll Haviland, Perpinyà coll Santamarina, Buenos Aires National Gallery, Ottawa Representa, al Rosselló, la transició cap al gòtic internacional

Fill d’Antoni de Ferrater i de Llauder Concorregué a la majoria d’exposicions de belles arts de Barcelona, i fou premiat a Mèxic i a Buenos Aires Conreà un paisatgisme proper al de Rusiñol, però de dimensions més petites, basat sovint en temes de Sitges