Resultats de la cerca

La pintura del període Edo assolí amb aquest pintor, juntament amb Korin, el punt culminant El seu treball és inspirat en el vell estil Yamato-e Les seves composicions són sempre de flors i ocells generalment utilitza el fons en or, però l’estil és donat pels colors de meravellosa claror que empra

Orfe i recollit per un oncle seu, serraller, que intentà de donar-li un esdevenidor i el matriculà a l’Escola Normal de València, la seva vida representa un esforç de voluntat admirable per aconseguir les seves pròpies metes i fer-se a ell mateix Assistí a l’Escola de Menestrals 1877 i fou deixeble de l’escultor Capuz El 1879 es matriculà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i compaginà els estudis amb el treball a la serralleria del seu oncle Anà a Madrid 1882 i copià, al Museo del Prado, obres de Velázquez i Ribera Obtingué de la diputació de València la pensió per anar a Roma 1884, amb…

Format a París i a Roma Fou professor de dibuix des del 1858 i catedràtic d’anatomia pictòrica fins el 1864 de l’Escuela de San Fernando de Madrid, sotsdirector del Museo del Prado des del 1864 i acadèmic de mèrit de San Fernando 1880 Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat 1932 i posteriorment obtingué el grau d’Oficial d’Enginyers de l’Escola Popular de Guerra Exiliat el 1939 i internat al camp de concentració d’Argelers, fou alliberat el 1942 Aquests anys es relacionà, entre altres, amb R Dufy , A Maillol , O Domínguez i A Fenosa , i inicià una etapa expressionista El 1944 féu la primera exposició individual i el 1946 exposà al Salon des Surindependants de París Coincidint amb el retorn a València 1953, començà a manifestar-se en la seva obra l’impacte dels corrents informalistes, i esdevingué un dels…

Documentat del 1471 al 1486, encara que anteriorment al 1471 degué viure a Saragossa, on aprengué l’art de Jaume Huguet, que aleshores hi treballava, i del qual fou el millor deixeble i continuador a Aragó, fins al punt d’haver-se confós l’obra primera d’Huguet amb altres de l’aragonès Com a peces més importants destaquen el Retaule dels Sants Joan i Miquel de l’església de San Valero, a Saragossa, i el de la Mare de Déu de l’església de San Pablo, avui al Museo Provincial de Bellas Artes, a la mateixa ciutat, i sobretot el Retaule de Pallaruelo de Monegros , signat i datat el 1485 Formà una…

Estudià a Copenhaguen 1904-05 i amb HMatisse a París 1909-10 En aquests moments incorporà al seu treball alguns elements de la pintura moderna francesa i de l’expressionisme alemany Representa, amb la seva aguda expressivitat, els colors contrastats i les formes anguloses aplicades als seus paisatges, composicions religioses i retrats, una tendència romàntica dins la tradició noruega Produí nombroses pintures monumentals per a edificis públics, com les de l’Ajuntament d’Oslo

A partir del 1951 adaptà el nom de la seva ciutat natal al seu nom artístic Formà part del grup Zen 49 Evolucionà de l’art abstractoconstructiu a la pintura gestual, entre el signe i l’escriptura Anà a París, on el 1953 desenvolupà una forma molt personal de grattage Utilitza un suport de cartó recobert de gelatina sobre el qual marca amb pinzell signes negres i vermells, generalment, amb una gran velocitat, que li permet de respondre al seu impuls més immediat Més ràpid que el so 1957 Professor de pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart 1965-90, fou premiat a les biennals de Tòquio…

Autor del retaule de La Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1480, obra notable que palesa la influència de Jaume Huguet Hom li ha atribuït, per similitud estilística, diverses obres a Aragó a Torralba de Ribota, Daroca, Calataiud i Maluenda, on hi ha el notable retaule de Santa Justa i Santa Rufina

Deixeble de LGiordano, Pde Cortona i GLanfranco, el seu estil, detallista i minuciós, creà escola i influí en la decoració arquitectònica i en l’escultura Mostres del seu art es troben en els frescs de la sagristia de San Paolo Maggiore, en el sostre de la de San Domenico i en el gran fresc de La cacciata di Eliodoro de l’església del Gesù Nuovo, totes a Nàpols També participà en la decoració de la capella del Palau Reial de Madrid, on anà el 1702

Cursà la carrera d’advocat a València i estudis artístics a l’escola de Llotja, de Barcelona, i amb el pintor Antoni Ferran, a València Realitzà una sèrie de sis quadres de la vida de sant Elies, per al convent dels carmelitans de Barcelona, destruït el 1835, i un retaule de la Soledat, del monestir de Santa Clara de Manresa Autor de Curso completo de diseño y pintura en sus tres principales ramos de óleo, temple y fresco Barcelona, 1837