Resultats de la cerca

Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu referent als…

Després del 1945 exposà, a la galeria Drouin de París, dibuixos acolorits i teles amb figures evanescents, fruit dels seus somnis i viatges imaginaris i com a traducció plàstica de la seva creació poètica, i se'n seguí una experiència propera a la dels artistes de l’art informal A partir del 1956, influït per les drogues, pintà omplint la superfície de la tela de signes ondulants, gràfics, amb la intenció d’expressar el seu esperit interior i la seva consciència d’existir al pas del temps Com a poeta, escriví Ecuador 1929, La nuit remue 1931 i Un barbare en Asie 1932, que són la…

Estudià idiomes, física i pintura Com a pintor, d’un Romanticisme idealitzant, retratà vers el 1830 Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet Publicà poesies 1831 i la tragèdia en prosa Aristodemo 1831 El 1831 féu una comunicació a l’Academia de la Lengua assenyalant la facilitat d’apropiar al castellà la versificació clàssica amplià la memòria en el treball El sistema musical de la lengua castellana 1832 La lectura dels viatges d’Alí Bei l’incità a anar a l’Orient recomanat per Fèlix Torres i Amat, obtingué a Madrid el suport dels ministres Zea Bermúdez, Martínez de la Rosa i…

De formació bàsicament autodidàctica, l’amplià amb viatges i visites a museus i galeries d’Europa, i rebé una considerable influència d’Antoni Clavé El 1950 feu la primera exposició al Cercle de Belles Arts de Palma També exposà a Madrid, París, Londres, Amsterdam, altres ciutats europees i Nova York 1957 En 1968-73 residí a Madrid i en 1977-85 a Barcelona Creà un univers barroc i oníric, amb predomini de clarobscurs, objectes superposats i figures humanes entre melangioses i enigmàtiques Conreà també la pintura religiosa i, el 1977, presentà una sèrie inspirada en la novella…

Íntim amic de Marià Fortuny —a qui en certa ocasió salvà la vida—, tingué un gairebé idèntic parallelisme amb la carrera d’ell Fou deixeble de DSoberano a Reus i anà a Barcelona el 1852, on fou deixeble de VRodés i CLorenzale Estudià també amb Fde Madrazo a Madrid, on exposà L’amor i el joc a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1867 i hi guanyà una tercera medalla Exposà també a Barcelona l’obra Dant i Virgili als inferns Museu d’Art Modern de Barcelona, que fou adquirida per la diputació Anà a Roma, on residí i hi exposà, i des d’allà féu viatges al Marroc, el 1871 amb Fortuny…

Rebé lliçons d’Etna Michallon, que l’introduí en un naturalisme ingenu i, en morir aquest, ingressà al taller de Victor Bertin, que l’instruí dins la doctrina pictòrica del paisatge històric Aquesta mescla d’idealisme i classicisme rebé un corrent de llibertat amb els assaigs del pintor a l’aire lliure, corrent que féu de la seva pintura, especialment dels seus paisatges, un preimpressionisme La seva tècnica, sota una aparença tradicional, creà una atmosfera de llum i claredat En el seu primer viatge a Itàlia 1825-28, sense negar la validesa del paisatge històric, penetrà dins el paisatge…

Es presentà amb un dibuix a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 Fou deixeble de Pere Borrell del Caso a la seva acadèmia, on amb Ramon Riera i Moliner formà el nucli generador del grup d' El Rovell de l'Ou Estudià a Roma 1896-98, on fou deixeble de Ramon Tusquets De nou a Barcelona, participà en l’Exposició de Belles Arts del 1898 amb dos paisatges romans L’any següent, amb Marià Pidelaserra i Emili Fontbona, se n'anà a París, on freqüentà l’acadèmia Colarossi, i exposà ja al Salon des Artistes Français el 1900 Allà fixà la seva residència, malgrat que féu freqüents …

L’any 1445 és documentat a Saragossa Quatre anys més tard li fou encomanat un retaule per al Villar Hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona El 1455 signà contracte amb la vídua i el fill pintor de Bernat Martorell per a continuar-ne el taller durant cinc anys A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on expedí obres per a molts indrets de les comarques veïnes Gaudí d’una bona posició econòmica i fou assistit per nombrosos collaboradors i deixebles Sembla que els darrers anys de la seva vida des del…

Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món,…

Format a Llotja En el transcurs d’una llarga sèrie de viatges per Europa i Amèrica féu la seva primera exposició individual a Bogotà Installat a París 1922, exposà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants De nou a Catalunya, s’installà al Masnou, lloc d’origen de la seva família Exposà a Barcelona el 1929 Sala Parés, i participà en les Exposicions de Primavera del 1933, el 1934 i el 1935, i fou un dels 33 pintors catalans de Joan Merli A la postguerra exposà particularment a les Galeries Syra de Barcelona 1949 i 1951 i collectivament a l’Exposició Municipal barcelonina del…