Resultats de la cerca
Es mostren 3024 resultats
Jean-Robert Ipousteguy
Escultura
Pintura
Escultor i pintor francès.
És el creador d’un tipus d’escultura elaborada amb formes barroques i centrada en la figura humana Cenotafi 1957, David i Goliat 1959, L’home 1963, L’home traspassant la porta 1966, L’agonia de la mare 1969, Escena còmica de la vida moderna 1976, Louise Labé 1981, A la salut de la revolució 1988, Aviador 1993 i Edat de les conclusions 1998 com a pintor collaborà en la decoració de l’església de Mont-rouge, a París 1947-48
Georges Innes

Peace and Plenty, de George Innes
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor nord-americà.
Autodidacte Visità Roma 1851 i París 1854 Amb els seus paisatges suaus, influïts per C Corot, representà a Amèrica un realisme rural similar al que l’escola de Barbizon representava a França Refractari a l’impressionisme, la seva darrera etapa es caracteritza per un retorn a un cert Romanticisme
Jean-Auguste-Dominique Ingres
Retrat de Mme de Sennones, de Jean-Auguste-Dominique Ingres (Museu de Nantes)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença, museu Granet,…
Josep Inglés
Pintura
Pintor.
Hom remarca la seva imaginació i facilitat per a la pintura al tremp Fou acadèmic de Sant Carles Té obres de tipus religiós a les esglésies de Sant Agustí i de Campanar, de València, i a l’Academia de San Fernando de Madrid El seu fill Vicent Inglés València — 1821, acadèmic de mèrit de Sant Carles, té obres de tema bíblic i retrats
Jorge Inglés
Pintura
Pintor d’origen britànic o flamenc, actiu a Castella a la segona meitat del sXV.
Introduí a Castella l’estil goticoflamenc Són obres seves el Retaule de la Mare de Déu de Villasandino , el Retaule de Sant Jeroni de la Mejorada Museo Provincial, Valladolid i el Retaule de la Mare de Déu de l’església de l’Hospital de Buitrago coll de l’Infantado, amb els retrats del marquès de Santillana i la seva muller com a donants
Narcís Inglada
Pintura
Pintor.
Concorregué a diverses exposicions barcelonines, i a la del 1857 presentà El beat Oriol retornant la vista a un cec Pintà un Sant Benet per a Montserrat i feu també retrats realistes
Marià Illa
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou designat acadèmic de mèrit el 1777 El 1775, a Barcelona, guanyà amb Pere Pau Muntanya les oposicions a ajudant de director de l’escola de dibuix de la Junta de Comerç Treballà per a Erasme de Gònima decorà la seva casa del carrer del Carme i potser féu les grisalles de la torre de Sant Feliu de Llobregat Té obres a l’Acadèmia de Sant Jordi i a la de San Fernando
Miquel Ibarz i Roca
Pintura
Pintor.
Format a Barcelona Ha conreat la pintura mural —església de Mequinensa— i la de cavallet El seu estil es caracteritza per la facilitat a estructurar amb l’espàtula i l’ús de colors vius
Agustín Ibarrola Goicoechea
Pintura
Pintor basc.
De formació bàsicament autodidàctica, estudià a l’Escuela de Artes y Oficios de Bilbao El 1948 feu la seva primera exposició individual a Bilbao, arran de la qual es traslladà a Madrid i ingressà al taller de Daniel Vázquez Díaz El 1956 s’installà a París, on entrà en contacte amb un grup d’artistes amb els quals fundà el collectiu Equipo 57 Regressà a Bilbao el 1961 i formà part del grup de gravadors d’Estampa Popular Membre del Partit Comunista, inicialment la seva obra s’orientà plenament cap a la crítica del franquisme La seva activitat en aquest sentit fou causa que fos empresonat en…
Ernest Ibáñez i Neach
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Benseny i de Leandre Cristòfol Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures Sobresortí per la tasca docent i divulgadora l’any 1953 obrí una escola privada, fou cofundador del Cercle de Belles Arts de Lleida, del qual fou professor des del 1957, i del Grup Cogul 1964 Feu nombroses exposicions, especialment a la seva ciutat natal Rebé en dues ocasions la Medalla Vilaltella 1972, 1973 i la Medalla Morera 1996 El 2002 publicà Coses de l’art i de la vida , recull de pensaments, records i vivències