Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a comandant de…

Collaborà a La Ilustración Española y Americana de Madrid, però s’especialitzà com a retratista d’un realisme correcte però impersonal El 1875 retratà el nou bisbe de Mallorca Mateu Jaume Garau Vers el 1890 anà a París, on residí habitualment i concorregué als Salons des Artistes Français El seu retrat de Mistral 1914 fou adquirit pel Museu d’Arles Viatjà per Amèrica del Sud i retratà els presidents d’Argentina, Perú, Colòmbia, El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua i Costa Rica El 1920 tornà a Madrid

A Basilea 1515 freqüentà el cercle humanista i illustrà llibres per a l’impressor J Froben D’aquests anys són els retrats del burgmestre Mayer i de la seva muller 1516 Kunstmuseum, Basilea El 1519 formà part del gremi de pintors de Basilea retrat de B Amerbach 1519, Crist al sepulcre 1521 Kunstmuseum, Basilea, retrat d’ Erasme 1523 Musée du Louvre i Mare de Déu de la família Meyer 1526 Schlossmuseum, Darmstadt A causa de la reforma anà a Anglaterra 1526, recomanat per Erasme a Thomas More El 1528 tornà a Basilea retrat de la seva família Kunstmuseum de Basilea, i el 1532 s’establí…

Nebot de Narcís Verdaguer i Callís  i germà de Joaquim Verdaguer i Travesí Es formà a Segòvia, on el seu pare, Magí Verdaguer i Callís , fou catedràtic d’institut Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novella i un recull poètic Es llicencià en dret a Barcelona 1914, però no exercí Treballà a El Día Gráfico i La Vanguardia des del 1915, on Gaziel li encomanà la crítica literària Puig i Ferreter a Servitud el descriu amb el nom de Veguer Fundà la revista Mundo Ibérico 1927, relacionada amb el grup avantguardista del Ateneíllo de Hospitalet, agrupat entorn de Rafael Barradas Com a…

Fill de l’aquarellista i antiquari barceloní Emili Maass i descendent dels fotògrafs Napoleon A catorze anys ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi La seva primera obra s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i amb aquest estil participà l’any 1962 al Primer Ciclo de Arte de Hoy, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc A partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran Teresa d’Arenys , la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i de gran qualitat tècnica Exposà a Barcelona, Madrid, Palma…

Conegut per Pere de València Guanyà la pensió Conde de Cartagena de l’Academia de San Fernando de Madrid Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València 1932 El 1936 guanyà, amb Primavera , el tercer premi de l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh Participà en el Primer Salón de los Once de Madrid 1944 Paisatgista i figurista, el seu art refinat i líric, mediterrani i ingenu, representa una reacció contra els tòpics del paisatgisme sorollista i el situa com a capdavanter de l’escola espanyola de preguerra…

Net de Francesc Puig i Alfonso Després d’una greu malaltia, durant la qual ja feu algun dibuix 1940-42, cursà estudis de dret 1943-46 Passà fugaçment per l’acadèmia de dibuix de Nolasc Valls El 1948 fou cofundador de Dau al Set , on collaborà i formà part del Grup Taüll Exposà als primers Salons d’Octubre , participà en una exposició renovadora de Cobalto 49 i al VII Salón de los Once, de Madrid 1949 Feu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes i, becat per l’Institut Francès, anà a París 1950, des d’on aconseguí d’exposar al concurs internacional Carnegie de Pittsburgh…

Pintà dos retaules per a l’església de Sant Just de Barcelona 1498 i per a Sitges Sant Bartomeu i Santa Tecla, 1499, conservats en part El 1509 el municipi li encarregà el retaule de l’església de Sant Sebastià malgrat l’oposició del pintor de la ciutat, Gabriel Alemany Pintà uns altres retaules a les esglésies de Sant Francesc de Barcelona, Llinars i Solsona 1528 i, amb Antoni Rupit i Jaume Forner, el retaule d’Argentona destruït el 1936 El 1532 s’associà amb Henrique Fernandes i Pedro Nunhes o Pere Nunyes per acabar un retaule a Mataró i pintar per a la torre de Sant Joan Sant Martí de…

Fill del pintor Nicolau de Credença Reparà probablement unes vidrieres de la catedral 1550 i de la casa de la ciutat 1551 És autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf 1571 i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona 1586, desconegut Prengué part amb diverses poesies, en castellà i en català, en tres certàmens de caràcter religiós, dos en honor de la Immaculada Concepció i un altre sobre la immortalitat de l’ànima, celebrats tots tres a Barcelona Un dels certàmens immaculistes, se celebrà pels volts del 1580, i els altres dos certàmens se…

De formació bàsicament autodidàctica, estudià a l’Escuela de Artes y Oficios de Bilbao El 1948 feu la seva primera exposició individual a Bilbao, arran de la qual es traslladà a Madrid i ingressà al taller de Daniel Vázquez Díaz El 1956 s’installà a París, on entrà en contacte amb un grup d’artistes amb els quals fundà el collectiu Equipo 57 Regressà a Bilbao el 1961 i formà part del grup de gravadors d’Estampa Popular Membre del Partit Comunista, inicialment la seva obra s’orientà plenament cap a la crítica del franquisme La seva activitat en aquest sentit fou causa que fos empresonat en…