Resultats de la cerca

Poques són les notícies que hom coneix de la seva vida Segons Plini, tingué com a mestres Demòfil d’Himera i Neseu de Tassos Anà de jove a Atenes vers el 425 aC, i treballà a Crotona Magna Grècia, a Pella i probablement a Efes Fou amic de Sòcrates D’entre les seves obres —un Zeus acompanyat dels altres déus, un Eros coronat de roses, retrats de Pan, Menelau, d’un atleta, d’una vella, etc—, la tradició parla amb entusiasme d’una Helena, al temple de Crotona, i sobretot de la Família dels centaures Hom diu també que Arquelau de Macedònia el recompensà esplèndidament per la…

Estudià a Milà amb VFoppa, i rebé l’influx de Leonardo da Vinci i de Mantegna La seva producció, entre la qual figura un tractat de perspectiva, es caracteritzà per una notable qualitat de dibuix i per una execució acurada i preciosista Resurrecció , Santa Maria delle Grazie, Milà Sant Ambròs , Accademia Carrara, Bèrgam Com a arquitecte dirigí els treballs de conservació i restauració de la catedral de Milà

Fou deixeble de FHerlin a la seva ciutat nadiua L’any 1482 s’establí a Ulm, on treballà un quant temps juntament amb l’escultor Syrlin el Jove i el pintor Bernhard Strigel De la seva obra destaca la producció de retaules Retaule d’Eschach, Staats Galerie, Stuttgart Retaule del monestir de Blaubeuren , executats amb una gran perfecció i una gran rigidesa, però de formes estereotipades

Format a Sant Carles amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes El 1798 esdevingué acadèmic de pintura Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles 1806, acadèmic de mèrit de flors 1810 i director de la Sala de Flors 1815 El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando Es dedicà a la pintura de flors, d’història i religiosa Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet Camp de Morvedre, al Museu de Belles Arts de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid

D’una nissaga aristocràtica de lletrats, el 1941 acabà els estudis a l’Escola de Belles Arts de Hangzhou, on començà a treballar El 1947 féu la primera exposició, influïda pels impressionistes, Picasso i Matisse Atret per la pintura de l’escola francesa, el 1948 es traslladà a París, on s’installà definitivament, atès que un any més tard s’instaurà el règim comunista de Mao Zedong a la Xina, el qual perseguí la seva família A París conegué el pintor i poeta Henri Michaux, del qual fou amic i, sobretot, hi descobrí l’obra de Paul Klee, que tingué molt de pes en la seva producció dels anys…

Malgrat la conservació d’abundant documentació, són encara escasses les obres identificades, entre les quals es destaquen el retaule de Sant Agustí de la seu de Saragossa, el de Santa Maria d’Eixea 1423 i possiblement el de la collegiata de Tudela

Es formà a l’Accademia de Venècia Participà en la garibaldina Expedició dels Mil, i s’establí a Florència 1862, on formà part del grup dels macchiaioli , sense adherir-se, però, plenament als seus postulats estètics Des del 1874 residí a París, on conegué Degas, que el féu participar en les expedicions dels impressionistes 1879, 1880, 1881 i 1886 allà la seva presència reforçava la línia més realista, encapçalada pel mateix Degas El seu extraordinari retrat del gran teòric dels macchiaioli en estada a París Diego Martelli 1879 Galleria d’Arte Moderna, Florència és un document de primer rang…

Estudià belles arts a l’Escola de Sant Carles de València i anà després a Madrid becat per la Diputació de València El 1952 amplià estudis a París becat pel govern francès Fou un dels fundadors, a Madrid, del grup de gravadors Estampa Popular, integrat també per Antonio Saura, Manuel Calvo, Agustín Ibarrola, Alejandro Mesa, José Duarte i José Ortega, des d’on posà en pràctica el que hom ha anomenat “realisme social”, corrent que es caracteritzà per un realisme expressionista i emocional que pretenia d’aconseguir una incitació sentimental i una implicació politicomoral en l’espectador El grup…

Format a l’escola de San Fernando de Madrid, amb RBalaca i Fde Madrazo, i a París amb Meissonier Fou un seguidor destacat del preciosisme fortunià, en obres com ara La visita inoportuna Museo de Bellas Artes de Bilbao

Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, ciutat on exposà per primera vegada 1942, i després figurà en els successius Salones de los Once A la Tercera Bienal Hispanoamericana aconseguí el premi de la UNESCO, i el 1960 participà a la Biennale de Venècia La seva pintura representa una síntesi personal de diverses tendències la construcció derivada del cubisme, una deformació expressionista, el color fauve i una nota surrealista, evident en els Sueños de Quesada És fonamental en la seva obra una visió popular del paisatge i dels personatges, juntament amb una certa arrel…