Resultats de la cerca

Deixeble de Gonzalo Bilbao, s’especialitzà en paisatges influïts per l’impressionisme, que conegué a fons a París 1911-14 i que tractà amb sensibilitat i delicadesa Allà també fou deixeble d’Hermen Anglada i Camarasa, amb qui residí després un quant temps a Mallorca Installat a Madrid, hi exposà el 1926 i el 1934 Dedicat també al disseny de jardins, publicà el 1930 el llibre Jardines clásicos de España El 1939 s’establí a Barcelona i féu estades a Eivissa presentà paisatges catalans i eivissencs en diverses individuals 1948, 1949 i 1951 Fou premiat el 1953 a l’Exposició Municipal de Barcelona

Treballà a Karlsruhe, on el duc Leopold de Baden el nomenà pintor de cambra Des del 1834 fins a la caiguda del Segon Imperi s’estigué a París, on es convertí en el retratista de moda de la cort francesa treballà per a Lluís Felip i per a Napoleó III i l’emperadriu Eugènia L’emperadriu amb les seves dames d’honor Musée de Compiègne

Del 1927 al 1930 freqüentà el Bauhaus a Dessau, on fou alumne de Schemmer, Klee i Kandinskij, del qual fou assistent durant un quant temps El 1930 conegué Kirchner, que l’inicià en l’expressionisme Durant el període nazi la seva pintura fou considerada “art degenerat” Només a partir del 1949 pogué començar a pintar abstracte, després de conèixer Hartung i Soulages a París Intentà mitjançant l’analogia reproduir en pintura els processos vitals dels fenòmens naturals Lluminositat groga 1951, Transformació 1953

Residí a Itàlia 1750-57, on rebé la influència, entre altres, de CLorrain i FZuccarelli Tornà a Londres i es dedicà preferentment al paisatge, bé que conreà també el retrat El 1768 fou nomenat membre de la Royal Academy Cal esmentar-ne Villa Adriana , Vista d’Itàlia , Cim de Cader Idris , Paisatge amb riu tots a la National Gallery de Londres i Autoretrat National Portrait Gallery de Londres

Es formà a Holanda, sota la influència de les obres de Rembrandt El 1660 anà a Berlín, on l’elector Frederic Guillem el nomenà pintor de la cort Entrà després en un monestir cistercenc de Silèsia Fou eminentment paisatgista, i fins i tot en la seva segona època, ja monjo, el paisatge domina en les composicions de tema bíblic Són obres d’aquest moment Tobies i l’àngel en un paisatge muntanyenc i La creació Seguint l’esperit del decorativisme barroc, pintà i decorà façanes i interiors de cases/> La seva obra influí molt fortament en els paisatges alemanys dels s XVII i XIX

De vena humorística i satírica, es dedicà sobretot a dissenyar cartells decoratius i a dibuixar vinyetes satíriques sobre política en diverses publicacions

Estudià a la Royal Academy de Londres Viatjà per Europa 1825-28 de nou a Anglaterra, fou nomenat pintor del rei 1830 Considerat un dels millors pintors romàntics de la Gran Bretanya, conreà preferentment els temes de costums, els històrics i el retrat

Residí un quant temps a París, tornà a Bèlgica i s’installà a Brusselles, on aconseguí que el govern li pagués un taller, que esdevingué després Musée Wiertz Les seves obres de la primera època 1830-45 són generalment paisatges — Longchamps, Villa Borghese 1835—, i també altres temes, com la vanitas , que és las seva obra més famosa, La bella Rosina 1843 Musée Wiertz Entre el 1853 i el 1864 la seva producció, molt literària però tècnicament pobra, el féu un avançat al simbolisme i al surrealisme Fam, follia i crim, Pensaments i visions d’un cap tallat, Napoleó a l’infern

Installat a París 1855, estudià a l’Académie Gleyre, on descobrí l’art japonès El 1859 anà a Londres, on residí una gran part de la seva vida El seu estil, partint del realisme de GCoubert, passà per una etapa impressionista, a partir de la qual arribà a una síntesi d’impressionisme, simbolisme i estampa japonesa, especialment a partir del 1864, en què el seu art madurà i arribà a un cromatisme refinat Entre les seves obres, especialment les de petit format, cal esmentar Nocturn en blau i or ~1856 Tate Gallery, Londres, La princesa del país de la porcellana 1864 Freer Gallery,…

L’any 1426 era a Brusselles, i treballà amb Roger Campin Mestre l’any 1432, tres anys més tard fou nomenat pintor oficial de la ciutat de Brusselles Visità Itàlia 1450 Hom pot incloure el seu estil dins el corrent naturalista flamenc, d’un gran dramatisme, amb resultats formals encara gòtics De composició violenta, però alhora equilibrada, la profusió de línies diagonals fan que el moviment sigui present d’una manera preponderant El Davallament de la Creu ~1430 Museo del Prado, Madrid és una mostra cabdal del seu art, al bell mig del gòtic i del Renaixement, a un nivell formal