Resultats de la cerca

Germà de l’historiador Manuel Mundó Feu estudis a Llotja i amb Joaquim Mir i Manolo Hugué El 1945 anà a París, on freqüentà la Grande Chaumière tingué contactes amb Georges Braque, Roland Oudot i, sobretot, amb François Desnoyer El 1948 tornà a Barcelona Exposà regularment a Barcelona, París, Roma, Madrid, etc Obtingué nombrosos premis, com la medalla Cézanne 1958, el Ciutat de Terrassa 1959, el Sant Jordi 1966 i el Ciutat de Barcelona 1967, entre d’altres A la inicial tendència postimpressionista afegí elements expressionistes Hom pot enquadrar la seva pintura, de temàtica quotidiana, al…

La seva infantesa malaltissa i afectada per la mort de la mare i la germana influí molt la seva obra Féu diverses estades a París i a Berlín En el Fris de la vida volgué pintar, segons ell mateix, “éssers humans que sofreixen i estimen” Cal destacar-ne Pubertat 1890 i Gelosia , Madona , ambdós del 1893, i El Crit , que esdevindria una fita de l’expressionisme, del qual existeixen diverses versions, la més antiga també d’aquest any En aquest període el seu estil esdevingué sintètic i utilitzà l’arabesc i la línia corba modernista per a expressar la psicologia angoixada dels seus personatges…

El 1427 adquirí la ciutadania d’Ulm, on li fou encarregat un retaule per a la catedral El 1437 signà el contracte per a un retaule reliquiari de Wurzach, amb escenes de la Passió i de la vida de Maria, del qual es conserven vuit ales als Staatliche Museen de Berlín És d’un estil allunyat de l’idealisme gòtic i, per influència flamenca, preocupat per caricaturar i popularitzar els personatges

Aprengué la litografia i estudià a l’acadèmia de Dresden A Berlín 1908, EHeckel l’introduí al grup Die Brücke 1910-12, i es relacionà particularment amb ELKirchner Amb formes anguloses i amb efectes menys brutals que altres expressionistes, creà una obra pictòrica i gràfica d’un gran lirisme decoratiu, inspirada en la pintura egípcia, amb una temàtica dedicada al món dels gitanos

Influït per l’Sturm und Drang, adoptà un to popularista i natural en les seves obres Escriví idillis — Die Schafschur ‘L’esquilada’, 1755— i obres teatrals Faust 1776-78, Golo und Genoveva 1775-81 i Niobe 1778

Anà a París, on es féu famós arran del cartell Gismonda 1894, per a Sarah Bernhardt de llavors ençà fou el cartellista de l’actriu Lorenzaccio i La dame aux Camélies , ambdós del 1896 Medea , 1898 Hamlet, 1899 Fou un dels cartellistes més importants del Modernisme el tema dels seus cartells fou sempre la figura femenina, que, partint d’una fotografia, idealitzava Són famosos els que féu per a les Cigarretes Job 1896 i 1898 Illustrà la revista La Plume De retorn al seu país 1910, pintà una sèrie de vint teles sobre l' Epopeia eslava castell Moravský Krumlov, Praga

Deixeble de JMongrell a València Pensionat, anà a Roma amb Vicent Navarro 1912 Novament a València 1916, seguí el seu mestre a Barcelona, on es presentà amb una exposició a la Sala Parés el 1918 Bon miniaturista i pintor de gènere a l’estil sorollesc, fou un dels millors conreadors del retrat del seu temps galeria de presidents de la diputació provincial de Barcelona Fou acadèmic de Sant Carles

Seguidor d’ACano, la seva obra té estilísticament punts de contacte amb la d’Avan Dyck, bé que no és clara la relació entre ells dos Fou mestre de PABocanegra De la seva producció cal esmentar l' Aparició de la Mare de Déu catedral de Granada

Des del 1480 fou pintor de la família Borbó Hom l’identifica, per la seva habilitat, amb l’autor del Tríptic de la Mare de Déu 1498, catedral de Molins Hom li atribueix també la Nativitat del cardenal Rolin 1480-83, Musée d’Autun, la Coronació de la Mare de Déu Musée des Beaux-Arts, Lió, la Pietat , amb els retrats de Pierre de Borbó i d’Anne de Beaujeu Musée du Louvre, la Mare de Déu amb quatre àngels Koninklijke Musea van Schone Kunsten, Brusselles i la Magdalena amb una donant ~1495, Musée du Louvre La identificació amb Jean Perréal no és avui acceptada, per tal com els seus…

És considerat un dels màxims representants del corrent anomenat expressionisme abstracte Cursà estudis de filosofia i d’estètica i no inicià la seva activitat artística fins a la dècada dels quaranta Establert a Nova York treballà a la Universitat de Colúmbia amb Meyer Schapiro, que l’encoratjà a la pràctica artística i li facilità contactes amb artistes europeus exiliats als EUA, sobretot surrealistes com ara Max Ernst, Marcel Duchamp i André Masson Aquests determinaren la seva vocació artística que si bé no s’inserí de ple en aquest moviment, en prengué alguns dels seus fonaments teòrics,…