Resultats de la cerca

Compaginà la pintura amb la feina en el negoci de pastisseria familiar El 1928 exposà per primera vegada en una mostra collectiva, al Centre Agrícola del Penedès Participant del moviment d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià Realitzà els murals de la sala Sant Raimon de Penyafort ara coneguda com a sala Pau Boada de l’Ajuntament de Vilafranca i, posteriorment, els vitralls de la basílica de Santa Maria Illustrà llibres com Vilafranca, senyora vila , de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca , de Pere Mas i Perera l’ Hèlix , de Joan…

Molt jove s’inicià a la pintura En una primera etapa rebé diverses influències especialment del pintor paisatgista Josep Puigdengoles, peró, aviat, en una segona, considerà que el millor mestre era ell mateix i decidí deslliurar-se de les influències d’altri Va ser aleshores que va emprendre un llarg camí immergit en la contemplació de la natura La seva obra pictòrica es caracteritza per una expressió màgica de la realitat en una diversitat de colors i formes El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí als Estats Units, a San Antonio Texas, on es dedicà a pintar els paisatges texans En el seu…

Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617 Intervingué també…

Deixeble, a Roma, de Tommaso Minardi, estigué orientat des de molt jove pels natzarens La seva convicció i el seu entusiasme per les teories puristes influí, fins i tot, damunt el grup de compatriotes amb els quals convivia Les seves ensenyances, en tornar a Barcelona el 1841, contribuïren decididament al renaixement dels estudis artístics a la península Ibèrica Esdevingué professor de teoria i història de l’art a la nova Acadèmia de Belles Arts de Barcelona 1850, càtedra que renuncià el 1856 en no voler retirar alguns conceptes expressats en un discurs contra el centralisme en l’art La seva…

Es formà amb Pere Serafí Feu el retaule de Sant Jaume dels Bastons, i treballà a Creixà, Sant Jaume Sesoliveres i Arenys Fou cònsol del collegi de pintors 1600 i 1606

Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats, joieria,…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys noranta es decantà per la pintura, consistent en masses…

Es graduà el 1969 en Procediments Pictòrics a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona “Llotja” i en pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Des del 1971 al 2002 fou professor de procediments pictòrics i tècniques murals al primer d’aquests centres Fins a la seva mort residí i treballà a Barcelona i Sant Quirze del Vallès Des del 1972 féu una vuitantena d’exposicions individuals en ciutats dels Països Catalans Barcelona, Sitges, Valls, Lleida, Tortosa, Vic, Reus, Girona, Tortosa, Tarragona, Alacant, Andorra, etc de l’Estat espanyol Madrid, Santiago de…

Freqüentà a Barcelona el Cercle Artístic i Els Quatre Gats Exposà des del 1905 i feu diverses exposicions individuals seguint conceptes impressionistes Fou premiat a exposicions de Brusselles 1910 i de Barcelona 1911