Resultats de la cerca

S'especialitzà en la tècnica del pastel i féu un gran nombre de retrats de l’aristocràcia veneciana i a les corts de París i de Viena

Hom el creu germà de Gaspar Requena Féu diverses obres a València, al monestir de Sant Miquel dels Reis i al convent de Sant Domènec És autor del mural representant el Braç eclesiàstic a la Sala de Corts del palau de la Generalitat de València

Probable deixeble d’Onofre Falcó Fou pintor de la ciutat de València des del 1596, i pintà també per a la generalitat i per al patriarca Juan de Ribera Potser estigué a Itàlia, on s’interessà sobretot per l’escola veneciana És el representant més distingit de l’escola valenciana de la transició entre Joanes i Ribalta, i mèrit seu és la introducció a València del tenebrisme, que féu compatible amb un irrenunciable manierisme de la millor progènie Els retrats, corporatius o individuals, adquireixen amb ell, a València, carta de naturalesa, i propulsà el naturalisme, que consagrà Ribalta i la…

Format a Llotja i amb Clarasó i Llimona Participà en exposicions collectives des del 1910 Estudià a París amb Landowsky Fou professor de perspectiva als ateneus obrers de Barcelona i de les Corts Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona 1914 i a nombroses exposicions de conjunt El 1951 féu una assenyalada mostra individual a la Sala Busquets de barcelona, on presentà bronzes, marbres, talles de fusta i de vori, així com aquarelles Ha conreat la medallística i la pintura mural Banc Vitalici de Barcelona

Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado exercí aquest…

S'establí definitivament a Roma a vint anys S'especialitzà en la pintura de vedute , aleshores en voga però a les vistes italianes amb ruïnes oposà les de tipus nòrdic, exactes i minucioses, que resulten uns documents nítids i vius de l’ambient i la vida quotidiana de les ciutats on residí o que visità És considerat el precursor principal d’Il Canaletto, i fou copiosament imitat Obtingué distincions, com la d’acadèmic de San Luca 1711, i gaudí de la simpatia d’alts personatges d’ambient vaticà i de les corts de París i Madrid Les seves vistes, gairebé totes italianes, són a més…

Aprengué la tècnica al taller de Stefano a Verona i rebé la influència de Gentile da Fabriano, l’estètica refinada del qual continuà en els frescs avui perduts de la Sala del Maggior Consiglio al Palazzo Ducale de Venècia 1422 i de Sant Joan del Laterà a Roma 1431-32 Conreà un humanisme a mig camí entre l’ús cortesà del gòtic internacional i l’estudi de la natura i de l’antiguitat clàssica En són exemples l' Anunciació 1424-26, església de San Fermo Maggiore, Verona i la Mare de Déu i l’Infant Museo di Castelvecchio, Verona, el fresc de Sant Jordi i la Princesa 1433-38, església de Santa…

Anà a Itàlia, on rebé influències del Renaixement primitiu, especialment de la perspectiva de LBAlberti, i on pintà el retrat del papa Eugeni IV El 1448 tornà a Tours, i des del 1450 treballà per als reis Carles VII i Lluís XI i llurs corts La seva producció pot ésser dividida en dos grups l’obra pictòrica sobre taula i la d’illuminació de manuscrits en ambdues excellí En pintura sobre taula té el retrat de Carles VII Musée du Louvre, que hom no sap si situar en l’etapa anterior del viatge a Itàlia o en la posterior Pintà per a Étienne Chevalier el Díptic de Melun ~1450, el…

Deixeble de Gregorio Lazzarini, apareix inscrit a la confraria de pintors l’any 1717 El 1739 era considerat “el més famós entre els virtuosos” El seu nom fou aviat conegut per les corts europees, que el cridaren Treballà a Würzburg 1751-53 i per al rei Carles III, que li encomanà la decoració del Palacio Real de Madrid 1762-64 i diversos quadres de cavallet Hom en pot parlar com d’un dels més grans artistes del s XVIII Dibuixant de primer ordre, les decoracions murals i de sostres, de complexa composició perspectiva, no tenen secrets per a ell En un sistema de comparacions,…

Cursà estudis a Llotja Amplià estudis, becat, a Madrid 1890-91 Els anys noranta es dedicà a la pintura i participà en les Exposicions Internacionals de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896 i 1898, amb obres de caràcter simbolista, com La Mort , i paisatges lírics, poètics, boirosos, semblants als de Vancells Els anys 1897-98 es familiaritzà amb l’art industrial d’arrels angleses introduït a Catalunya per Ade Riquer, que li ensenyà gravat Es dedicà cada vegada més al dibuix i el 1902 en guanyà la plaça de professor a Llotja, on romangué fins a la mort Les arts gràfiques esdevingueren el seu…