Resultats de la cerca

Com a fresquista intervingué en la decoració de l’antic Alcázar de Madrid i, amb J Carreño, a la catedral de Toledo Féu també l’escenografia del Teatro del Buen Retiro Els seus quadres, d’un barroquisme fogós, recorden en alguns aspectes la manera de J Valdés Leal Presentació de la Mare de Déu coll March, Palma , Acte de fe, Anunciació ambdós al Museo del Prado, Mare de Déu amb l’Infant, sant Felip i sant Francesc convent dels caputxins d’El Pardo i Alliberament de Santa Leocàdia església de San Jerónimo, Madrid

La seva pintura, d’un lirisme lleuger, deriva del cubisme i de la independència fauve entre la línia i el color A Madrid formà part 1922 del grup ultraista A partir del 1929 s’acostà a les recerques del superrealisme Després evolucionà cap a una dicció sintètica i ellíptica

Format a la ciutat de Mèxic amb José MVelasco —que no el convencé com a mestre—, anà a Barcelona 1904, on fou deixeble de Francesc d’AGalí, que estimulà la seva personalitat Ajudat econòmicament pel seu condeixeble Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats El 1906 exposà a la Sala Parés Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic, on participà en la revolució a Zacatecas Interessat per l’antropologia, s’identificà amb la vida dels indis i s’establí a Xochimilco el 1928 Tornà a Zacatecas el 1939 i…

La seva obra se centrà en els temes bíblics ambientats en fons paisatgístics d’influència flamenca Wildens, Arthois Les seves obres més destacables són la visió d’Ezequiel 1630, Museo del Prado i un Sant Onofre Universitat de Madrid

Hom el creu deixeble de F Pacheco, bé que la seva obra — d’un manierisme de contingut tràgic — és més propera a P de Campaña o P de Céspedes Es destaca de la seva primera etapa L’apoteosi de sant Ermengol 1624, Museo de Santa Cruz, Sevilla, a la manera dels manieristes italians A partir del 1610 evolucionà vers un naturalisme caravaggesc La seva pinzellada, vigorosa, esdevingué menys forta en la seva darrera etapa, de temàtica de gènere o natures mortes El seu fill , Francisco de Herrera , dit el Mozo Sevilla, 1622 — Madrid, 1685, fou pintor i arquitecte Es formà a Itàlia i…

Fill d’un comerciant català Estudià comerç i, amb Román Navarro, belles arts Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid —on guanyà una primera medalla el 1922— El 1900 anà, pensionat, a Roma, després als Països Baixos i, de nou, a Itàlia Fou acadèmic de San Fernando 1942 i de l’Academia Galega de la Corunya Centrat en el paisatge —rural o urbà—, especialment de Galícia, conreà un pleinairisme sobri, sincer i ben construït

Deixeble del desconegut Pedro Díaz de Villanueva L’any 1617 apareix a Llerena, on es casà i el 1629 passà a residir a Sevilla, per raó dels encàrrecs que, des del 1626, rebia d’aquesta ciutat El 1634 viatjà a Madrid, cridat segons sembla, per Velázquez, per tal de participar en la decoració del Buen Retiro Tornà a Sevilla i hi realitzà les seves obres més conegudes i apreciades conjunts del monestir de Guadalupe 1638 i de la cartoixa de Jerez 1638 Després del 1645, amb l’arribada de la segona generació, capitanejada per Murillo, la seva estima decreixé Els seus quadres de sèrie per a…

Diplomat a l’escola de San Fernando de Madrid 1924, residí a Barcelona des del 1931 i hi exposà individualment des del 1940 Exposà també a Madrid, on guanyà primera medalla a l’Exposición Nacional del 1950 Catedràtic i director 1964-72 de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, conreà el retratisme i la pintura de figura, d’un academicisme convencional però que li valgué una anomenada i difusió internacionals Fou molt guardonat, especialment per institucions belgues i franceses

Conreà un estil proper al fauvisme exposà, a París, amb Picasso 1901, a la galeria Vollard i habitualment en els diferents salons anuals també ho féu a Madrid 1917 i a Barcelona