Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de…
Francesc Olives
Pintura
Pintor.
Fill, potser, del Francesc Olives de Tarragona que feu el retaule de la Mare de Déu de la Bovera a Guimerà 1481, Museu Episcopal de Vic Ajudant del gotitzant Jaume Segarra a Reus 1517, n'era soci el 1527 Feu companyia poc després amb el seu sogre Joan Albiols i amb Pere Homdedeu Hom li atribueix l’interessant retaule dels Sants Metges de Vallmoll ~1550, Museu Diocesà de Tarragona
Ramon de Mur
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Durant molt de temps el seu nom fou desconegut i li era aplicat el de Mestre de Guimerà pel retaule que hi pintà 1402-12 A part aquest retaule Museu Episcopal de Vic, pintà el de Cervera, la taula central del qual és al Museu d’Art de Catalunya La seva activitat es concentrà a Tarragona, Tàrrega 1421 i Montblanc 1432 El 1420 contractà el retaule de Sant Pere de Vinaixa Museu Diocesà de Tarragona, i el 1421 contractà el de Guardiola, dedicat a sant Miquel, segons model del que contractà el mateix any per a Verdú El dels sants Joans, contractat el 1432 per a Vinaixa, fou fet pel…
Josep Maria Xiró i Taltabull
Pintura
Pintor.
Format a Barcelona, a l’acadèmia Trias i amb Modest Urgell Féu algunes obres dins un simbolisme místic Trànsit , 1896 basat en Guimerà i presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona d’aquell any, però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant Fantasia nietzcheana , 1901 i la seva exposició individual a la Sala Parés 1903 provocà controvèrsies El 1904 s’integrà a l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l’any següent illustrà L’Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s’evidenciaven certes influències japonitzants El 1906…
Adrià Gual i Queralt
© Fototeca.cat / D. Campos
Cinematografia
Teatre
Educació
Literatura catalana
Pintura
Autor dramàtic, director d’escena, pintor i pedagog.
Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…
, ,
Salvador Dalí i Domènech
Arts decoratives
Pintura
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintor, escultor, escriptor, escenògraf, dissenyador i celebritat.
Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…
,