Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Jaume Genovart i Llopis
Pintura
Pintor.
De formació artística bàsicament autodidàctica, es donà a conèixer l’any 1972, bé que amb anterioritat havia pintat esporàdicament Fou conegut sobretot pel que ell anomenava Genografies , això és, la delimitació d’uns paisatges simplificats sobre els quals apareixen lletres i altres elements significants, tot plegat produint una interessant sensació de moviment
Carles Ruano i Llopis
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i cartellista.
Format a Sant Carles Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Regional Valenciana del 1909 El 1912 féu el seu primer cartell de toros Exposà a Madrid i a Bilbao 1919 Collaborà a La Esfera , Mundo Gráfico , El Mercantil Valenciano , etc El 1932 anà a Mèxic, on s’establí definitivament el 1934 Foren remarcables les seves exposicions a Nova York 1945 i a Mèxic 1949 És considerat el millor cartellista taurí, gènere en el qual establí un prototipus que ha perdurat fins avui
Eduard Soler i Llopis
Pintura
Pintor.
El 1856 estudià a l’Escola de Sant Carles de València Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan , i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando Guanyà 1866 la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes de Cadis on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio Catedràtic a València, en ser cessat per la Revolució de Setembre viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i l' Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes , si bé després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la càtedra Membre de l…
Josep Maria Llopis i de Casades
Pintura
Pintor.
Deixeble de Llotja i de Fèlix Mestres Participà en la Cinquena Exposició Internacional de Barcelona 1907 El 1913 exposà al Faianç Català, de Barcelona Especialitzat en temes religiosos, pintà a la catedral de Barcelona i a Santa Maria del Mar La seva obra L’orgue de la parròquia 1915 es conserva a Maricel Fou secretari d’ambaixada a Sofia Bulgària El seu pare, Manuel Llopis , llegà a la vila de Sitges el Museu Romàntic
Mateu Lopes
Pintura
Pintor.
Format a València, s’establí a Mallorca, on traçà el retaule major de l’obreria de la parròquia de Santa Eulàlia 1548 És autor de diverses obres de caire religiós a Calvià, al Museu Parroquial d’Alcúdia, a la catedral d’Eivissa, a la Societat Arqueològica Lulliana, a la parròquia de Montuïri — on residí — , etc El seu fill Mateu Lopes II Montuïri, Mallorca, 1549 — , també pintor, continuà el retaule del seu poble, iniciat pel seu pare, i féu obres al convent de Santa Clara, entre les quals una Anunciació 1590 Reflectí, amb més qualitat que el seu pare, la influència…
Paolo di San Leocadio
Pintura
Pintor actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart —potser Riccardo Quartararo—, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.
Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…
Josep Maria de Sucre i de Grau
Pintura
Literatura catalana
Intel·lectual, poeta, assagista, traductor i pintor.
Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament influït durant la…
,