Resultats de la cerca

És el més fecund dels autors francesos romàntics, amb una obra heterogènia que domina tot el segle XIX A Odes et poésies diverses 1822 edició definitiva el 1828 Odes et ballades l’estil evoluciona des d’un classicisme força estricte a una llibertat ja molt romàntica Amb Les orientales 1829, on reivindicava i manifestava una actitud humanitària, seguia la moda cosmopolita del Cenacle romàntic i cridava l’atenció sobre els esdeveniments de Grècia Els reculls publicats entre el 1831 i el 1840 — Les feuilles d’automne , Les chants du crépuscule , Les voix intérieures , Les rayons et les ombres…

De formació autodidacta, el 1966 viatjà a Barcelona, on s’interessà per la pintura matèrica d’A Tàpies i pel llenguatge de J Brossa Al principi dels anys setanta inicià les seves estades a Zuric i Munic, on assimilà l’herència dels expressionistes La seva pintura, hermètica i introspectiva, tendeix a suprimir l’anècdota inicial per palesar l’impacte visual d’unes imatges que responen a un llenguatge de símbols creus, calaveres, corbs, etc, i on el color i la matèria adquireixen un protagonisme progressiu Treballà per sèries, entre les quals destaquen Simón el estilita , Montserrat , La silla…

Arribà a París el 1930 i es féu amic del grup dels surrealistes, a les exposicions dels quals participà fins el 1949 Les seves imatges són un sincretisme de realitat i de fantasia somnis i paisatges florits habitats per homes devorats per flors de poders màgics Enamorats o missatgers del nombre 1947 i L’experiència desgraciada 1951

El 1917 féu la primera exposició no figurativa del seu país Al principi féu una plàstica pura en relació amb la Section d’or Després elaborà formes cubofuturistes Pròxim al superrealisme l’any 1925, i al realisme després, acabà pintant amb esquemes típics de la pintura abstracta del moment

Estudià medicina, i després fou alumne del Bauhaus de Budapest 1928-29 l’any 1930 hi féu la seva primera exposició Establert a París, es nacionalitzà francès el 1959 Tota la seva primera producció no es diferencia pas gaire de l’obra d’art concret coetània, però a partir de l’estudi rigorós de l’obra de Kandinskij, Mondrian i Malevič, començà a desenvolupar la pròpia concepció de l’art, que reflectí en escrits teòrics i en una obra pictòrica de gran influència Fou també l’impulsor del grup Espace 1951, que compartia molts dels seus pressupòsits Capdavanter de l' op art i molt influït per l’…

Deixeble de JMongrell a València Pensionat, anà a Roma amb Vicent Navarro 1912 Novament a València 1916, seguí el seu mestre a Barcelona, on es presentà amb una exposició a la Sala Parés el 1918 Bon miniaturista i pintor de gènere a l’estil sorollesc, fou un dels millors conreadors del retrat del seu temps galeria de presidents de la diputació provincial de Barcelona Fou acadèmic de Sant Carles

Nascut al si d’una família ben situada, hom el creu versemblantment fill natural de Talleyrand Alumne de Pierre Guérin a l’École des Beaux-Arts, fou company de Géricault, El rai de la “Medusa” 1818-19 del qual el portà a pintar en un estil similar la Barca de Dant Musée du Louvre, obra presentada al Salon del 1822 i lloada pel futur president Thiers, aleshores crític d’art Compartí l’obrador amb el pintor anglès Thales Fielding, que li féu conèixer l’art del seu país pintava aleshores l’extraordinària figura Noia òrfena al cementiri i la Matança de Quios 1824, Musée du Louvre l’impacte d’…

De formació i instint plenament realista, conreà aviat els temes simbolistes, influït per Baudelaire, al satanisme del qual donà forma plàstica Installat a París, bé que féu algun oli La mort al ball , 1865-75, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, conreà quasi exclusivament el gravat, illustrant obres literàries Les diaboliques , de Barbey d’Aurevilly 1879, Le vice suprême , de Péladan 1883, Les sataniques 1883, La Grande Lyre , de Mallarmé 1887 Malgrat illustrar els grans autors del simbolisme, el seu estil no fou simbolista, sinó totalment naturalista, i de vegades caigué en la vulgaritat…

De formació autodidàctica, treballà com a decorador Al servei de la República, durant la guerra civil entrà al Comissariat de Propaganda de la Generalitat En acabar el conflicte, el 1939, després de passar per França, s’exilià a Veneçuela i s’establí a la capital d’aquest país, on muntà una agència de publicitat i ha estat collaborador ben actiu del Centre Català de Caracas Afeccionat a escriure, publicà la novella Pla als 5 Barcelona, 1970, L’aigua del riu Guaire no és bona per a beure Barcelona, 1973, conjunt d’històries d’expatriats, i la comèdia d’humor Mimí i la perfecció Caracas, 1973

Inicià la formació a l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida 1947, amb l’escultor Leandre Cristòfol Posteriorment es traslladà a Barcelona, on es llicencià en belles arts Becat pel Centre Maillol de l’Institut Francès, residí temporades a París entre el 1950 i el 1958 El 1964 s’integrà al Grup Cogul Influït per l’ action-painting , qualificà la seva pintura d’expressionista abstracta i sobresortí sobretot en el gravat i els murals, entre els quals destaquen el de la Paeria de Lleida, el del Palau de la Diputació de Lleida i el de l’església del Carme Exposà a Lleida, Barcelona, València…