Resultats de la cerca

Es formà a l’acadèmia de Gant Germà de l’escriptor Karel van de Woestijne, s’establí amb ell 1898 a Laethem-St-Martin, on formà part del “primer grup” que porta el nom d’aquella localitat/> Allà evolucionà cap a un simbolisme simple, sovint d’inspiració religiosa i camperola, i sempre amb un dibuix nítid Fou director de l’acadèmia de Malines, fins que passà a residir a Brusselles

Format a Llotja i amb Gustave Courtois a París, on s’establí Participà a salons de París, Molins, Angers i Lió i obtingué diversos premis Correcte i anecdòtic, hom destaca els seus nus i els seus retrats El seu germà Tomàs Sala i Gabriel Guissona, Segarra 1857 — Barcelona 1952 pintà a l’oli, a l’aquarella i féu miniatures sobre vori establert a París, collaborà des d’allà a L’Esquella de la Torratxa

Deixeble de Gonzalo Bilbao, s’especialitzà en paisatges influïts per l’impressionisme, que conegué a fons a París 1911-14 i que tractà amb sensibilitat i delicadesa Allà també fou deixeble d’Hermen Anglada i Camarasa, amb qui residí després un quant temps a Mallorca Installat a Madrid, hi exposà el 1926 i el 1934 Dedicat també al disseny de jardins, publicà el 1930 el llibre Jardines clásicos de España El 1939 s’establí a Barcelona i féu estades a Eivissa presentà paisatges catalans i eivissencs en diverses individuals 1948, 1949 i 1951 Fou premiat el 1953 a l’Exposició…

Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec

Coneguda sobretot per l’anomenada escola de Barbizon , grup de pintors realistes que hi pintaren, sota el guiatge de Théodore Rousseau, installat allà vers el 1835 formaren aquest grup Narcisse Diaz de la Peña, Jean-François Millet, Jules Dupré, Charles Daubigny, Constant Troyon, Charles Jacque i altres, els quals practicaren una pintura paisatgística i animalística, influïda bàsicament pels holandesos del segle XVII, revaloraren la natura pintant-la directament i fugiren del “paisatge històric” oficial Barbizon significà l’evolució del camí obert pel paisatgisme romàntic de…

Fill de Narcís Puget i Viñas, començà fent olis amb ell El 1933 anà a Madrid per estudiar ceràmica Allà descobrí l’aquarella, en la qual excellí El 1945 acudí al I Salón Nacional de Acuarelistas de Madrid, on fou un dels pocs seleccionats per a exposar després a Londres El 1947 obtingué la segona medalla al certamen del Cercle de Belles Arts de Palma Mallorca Fidel traductor del paisatge, les marines i la gent d’Eivissa, els retrats que féu del seu pare —evocadors de la testa leonardesca— basten per a qualificar-lo d’excepcional El decenni dels cinquanta, una malaltia ocular li…

Es formà a la litografia d’Eusebi Planas ~1859, amb el pintor Josep Serra i Porson i a Llotja Amb el seu germà, el gravador Enric Gómez i Polo Barcelona 1841 — 1911, el 1863 anà a París, on fou deixeble de Thomas Couture, i féu un retrat gravat d’Eugène Delacroix, vell Tornà i féu una breu estada a Madrid 1865 per a visitar el Prado A Barcelona concorregué a l’exposició de l’Acadèmia de Belles Arts 1866 amb un Sant Sebastià , i fou un dels defensors de la idea d’edificar una sala permanent d’exposicions, on, quan fou feta realitat, exposà diverses obres 1868 Les cartes, Els daus, Jo també…

Format a Llotja 1799-1804 i, pensionat, a París 1805-14, on fou protegit per l’ambaixador espanyol Francisco Gravina Allà rebé consells de David, Gros i Van Spaendonck, guanyà una medalla d’or al Salon del 1810 i al del 1814 presentà un retrat del dramaturg JF Cailhava Tolosa, Musée Paul Dupuy Assessorà i coordinà la repatriació de béns artístics espanyols alienats per les forces napoleòniques retornà de França el 1818, i fou nomenat acadèmic de mèrit de San Fernando el 1819 Especialitzat en la pintura de flors i natures mortes Museus d’Art de Barcelona dins uns cànons encara…

Viatjà a Munic 1911-13 i a Florència 1914 Feu la primera exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona 1917 La coincidència amb les primeres exposicions de Joan Miró i EC Ricart fa que alguns crítics —Joan Sacs, Junoy— parlin d’una Escola de Vilanova El seu estil és d’un accentuat decorativisme destaca en el paisatge i la natura morta El 1918 formà part dels fundadors de l’Agrupació Courbet i exposà a les Galeries Laietanes El 1919 s’installà a Nova York, on el 1923 feu una exposició Allà fou director artístic de la revista Catalònia El 1923 passà a residir a Mèxic, on, a més de…

Fill de Cosme Vidal i Rossich Format a Llotja, a Sant Lluc i a l’Institut de les Arts del Llibre Exposà, sol o en exposicions collectives, a Barcelona i Madrid Pintà a París el 1920, i el 1932, de nou a Barcelona, féu una important exposició Es dedicà molt a la illustració i a l’exlibris El 1939 s’exilià, i després s’installà a Mònaco amb el seu germà Lluís Des d’allà exposà per tot França —una nova estada a París el 1945 accentuà el seu expressionisme colorista— i a Itàlia, i reprengué la illustració de llibres de bibliòfil entre altres, Les ballades de Maistre Françoys Villon…