Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Lyonel Feininger
Pintura
Pintor nord-americà d’origen alemany.
Residí a Europa, on fou professor al Bauhaus 1919-31, fins a l’arribada del nazisme Amb un estil propi i una gran riquesa de color conreà un cubisme fantasista i arquitectònic que influí sobre Gropius
Sebastián de Herrera Barnuevo
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor i pintor castellà.
Seguidor de l’estil d’ACano, no arribà, però, a assolir el seu concepte arquitectònic Hom en destaca el disseny per a l’altar central de la capella de Sant Isidre ~1660 a l’església de Sant Andreu de Madrid
Pieter Jansz Saenredam
Pintura
Pintor holandès.
Conreà la pintura d’interiors El seu estil és marcadament arquitectònic En les seves vistes d’interiors d’església, la perspectiva d’horitzó baix i el color d’un gris argentat són elements compositius de primer ordre Es destaca l' Interior de l’església d’Assendelft 1649 Rijksmuseum, d’Amsterdam
Francesco Guardi
© Corel / Fototeca.cat
Pintura
Pintor vedutista venecià.
Seguidor de Canaletto, assolí ben aviat un estil propi, on destaca l’esfumat de la llum i el gust pel moviment Abandonà l’anècdota i passà a la plasmació d’un tros de paisatge on no manquen l’element humà i arquitectònic Fou un dels pintors destacats del vedutisme Posteriorment passà al paisatge inventat Hom en destaca La roda de Sant Marc, influïda per Canaletto, Capricis representant ruïnes National Gallery, Londres i La Piazzetta Ca’ d’Oro, Venècia
Baldassare Peruzzi
© Corel
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià.
Es formà i treballà a Siena amb Pinturicchio, i a Roma —on es traslladà el 1503— amb Rafael 1516-17, frescs de la Capella Ponsetti, església de Santa Maria della Pace, l’estil dels quals imità Construí la Villa Farnesina a Roma 1508-11, on també decorà dues sales, dirigí les obres de Sant Pere del Vaticà a partir del 1520, i, el 1535, començà el Palazzo Massimo alle Colonne, la seva obra més coneguda per la traça original de la façana, lluny ja dels models clàssics, i per la introducció d’elements fantasiosos, característiques definitòries d’un dels primers i més importants exemples del…
quadraturisme
Pintura
Especialitat pictòrica fonamentada en el domini de les tècniques de la perspectiva i en l’habilitat manual, i tinguda a la pràctica per un gènere autònom, que fou pròpia, si bé amb excepcions, de molts artistes menors generalment emilians i venecians (vinculats alhora als àmbits de l’escenografia teatral i experts també en el gènere de cavallet, en vistes amb ruïnes antigues), que hom anomenava quadraturisti
.
Obtingué una difusió enorme en esglésies i sobretot en palaus primer d’Itàlia i després d’arreu d’Europa, entre els s XVI i XVIII, perquè resolia la decoració de vastes superfícies murals d’interiors i perquè s’acordava al gust manierista i barroc de superar els límits arquitectònics reals d’una forma illusionista i fantasiosa Hom hi representava bàsicament arquitectures quadrature , directament inspirades en els mòduls clàssics, tot i que amb el temps la traducció pictòrica les anà complicant capriciosament, o bé sense figures o bé com a fons o ambientació de personatges ben sovint pintats…
Pere Serra
Pintura
Pintor, un dels germans Serra, als quals s’atribueixen una cinquantena d’obres destacades del gòtic català.
Fill del sastre Berenguer Serra, d’ell consta com a primera notícia documental el contracte d’aprenentatge amb Ramon Destorrents, pintor del rei, del 1357 al 1361 A la mort del seu germà Francesc vers el 1362 a causa de la Pesta Negra, s’incorporà al taller familiar ara encapçalat pel seu germà Jaume Serra , que aquest any signà el contracte del retaule major del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, encomanat el 1360 a Francesc Serra L’obra de Pere es fonamenta en el retaule de l’ Esperit Sant de la seu de Manresa 1394 i en el de Sant Bartomeu i sant Bernat de Claravall , per al…
Piero della Francesca
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Documentat a Florència el 1439, estudià amb Masaccio i collaborà amb Domenico Veneziano La seva activitat es desplegà, però, a Arezzo, Ferrara, Rímini, Roma i particularment a Urbino Les primeres obres conservades són el Baptisme de Crist ~1440-45, National Gallery, Londres i el Políptic de la Misericòdia 1445-62, Pinacoteca Communale, Sansepolcro, on és palès el protagonisme de la figura humana en paritat amb la natura, segons la línia marcada per Masaccio Vers el 1450 hom situa un primer viatge a Urbino Flagellació de Crist —Galleria Nazionale delle Marche, Urbino—, Sant Jeroni i un donant…
Gian Lorenzo Bernini
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Escultura
Pintura
Escultor, arquitecte i pintor italià.
Protegit pels papes Urbà VIII i Alexandre VII, dugué a terme una gran tasca artística a Roma, en ple fervor de l’art tipificat per la Contrareforma Destacat escultor, en les seves dues primeres obres, David 1619 i el grup Apollo i Dafne 1621-22, hi ha tots els elements que caracteritzen l’art barroc moviment molt accentuat i textura pictòrica En l’esmentat grup, per exemple, ultra la sensació d’un moviment en diagonal, assenyalat per la línia sinuosa de les extremitats de les figures, el gra de la pell de l’home i el de la dona són presentats amb textures diferents Les mateixes…
Roderic d’Osona
© Fototeca.cat
Pintura
Nom que hom ha donat tradicionalment a l’autor d’una sèrie de pintures considerades obra d’un fill de Roderic d’Osona el Vell.
La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi adverteix una…