Resultats de la cerca

Hom en conserva, al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, un retrat de dama amb atributs de Diana 1725, d’estil francès, i, al Museu d’Història de Barcelona, una miniatura —gènere en el qual hom sap que fou especialista— de l’arxiduc Carles d’Àustria 1708

Arribà a Mallorca com a secretari de l’arxiduc Lluís Salvador el 1907 En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Àustria A partir del 1940 tornà a Mallorca Pintà a l’oli, i es destacà sobretot amb l’aquarella pintant paisatges i retrats de dones i de nens, que tingueren molt d’èxit És un pintor postmodernista d’obra delicada i d’un color agradable i net

Autor de les teles de Sant Fidel i Sant Serafí als Caputxins, d’un altre Sant Serafí a la seu i de diverses obres de l’antiga collecció del palau del marquès de la Torre, entre les quals un gran retrat eqüestre del marquès i altres retrats i obres religioses Potser fou fill seu Francesc Domenge — Palma, Mallorca 1731, autor d’un retrat del rei arxiduc Carles III

Fou regidor perpetu de València Era un expert en moneda i publicà 1689 un Parecer sobre l’admissió al Regne de València de la moneda castellana reformada el 1686 i amb un valor fixat El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía hasta Felipe V Durant la guerra de Successió es mostrà filipista el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei arxiduc Carles III

Influït per Caravaggio de primer, i per Guido Reni després, esdevingué el pintor més destacat de Nàpols fins a la desclosa de Luca Giordano Té obres a diversos museus d’Europa, entre els quals el Museu Nacional d’Art de Catalunya quatre escenes de la vida de Tobies , el Museum de Montserrat Oració de Crist a l’hort de Getsemaní , el Provincial de Girona Embriaguesa de Noè i el de Belles Arts de València Santa Teresa de Jesús El seu fill Nicola Vaccaro Nàpols ~1634 — ~1709 fou també pintor, i pare d' Andreu Vaccaro Nàpols ~1668 — , pintor de cambra del rei arxiduc Carles III a Barcelona,…

A 22 anys era ja mestre a la seva vila nadiua, on residí fins el 1651 Es traslladà a Brusselles, a la cort de l’arxiduc Leopold-Guillem, regent dels Països Baixos El 1665 era director de l’acadèmia d’Anvers El seu art és la unió de la tradició simbolista del s XVI flamenc i el naturalisme italià sorgit de Caravaggio Exemple del primer aspecte són les seves composicions amb temes de màgia i bruixeria Del segon són típics els seus quadres de camperols en festa o reunits a la taula d’una taverna Hom pot parlar de bambotxada en referir-se als seus quadres La seva pintura no és…

Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la…

El 1486 ingressà a la confraria de la Mare de Déu, per a la qual, a més de pintar, s’ocupava de la representació de misteris, activitat que es veu reflectida en la seva pintura El 1493 dibuixà vitralls per a la catedral de Sant Joan de ‘s-Hertogenbosch El 1504 l’arxiduc Felip el Bell li encarregà un quadre sobre el judici final Una bona part de la producció del Bosch ha desaparegut, víctima de successives còleres iconoclastes Únicament li són atribuïdes amb certesa una trentena de pintures Com a datables entorn del 1480 figuren Els pecats capitals i L’escamotejador Amb molta…

Fill del daurador Salvador Viladomat i de la seva muller, Francesca Manald, que, vídua des del 1687, el posà d’aprenent del pintor collegiat a Barcelona Joan Baptista Perramon Cap al 1711 fou collaborador de l’italià Ferdinando Galli Bibiena , l’artista més destacat de la cort del rei arxiduc Carles III a Barcelona, en la decoració de la desapareguda església de Sant Miquel Sens dubte fou aquesta una circumstància molt positiva per a la seva formació, com es demostrà en la creixent producció dels anys següents Com a conseqüència de la seva oposició a l’esperit gremial i menestral que…