Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Gerrit Dou
Pintura
Pintor holandès.
Fou deixeble de Rembrandt, de qui aprengué la tècnica del clarobscur Detallista, tendí a la nimietat i al refinament tècnic Se'n conserven escenes populars i d’ambient burgès, retrats i autoretrats, als museus d’Amsterdam i París
Giacomo Favretto

Idil·li (c. 1885), de Giacomo Favretto (Museu Borgogna, Vercelli)
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Estudià a l’Accademia de Venècia Fou un pintor realista de petites escenes de gènere i alhora un gran colorista Conreà també el retrat La seva obra tingué molt d’èxit entre el públic burgès Lliçó d’anatomia , Venècia , Després del bany , Vandalisme
Jacques-André Aved
Pintura
Pintor francès d’ascendència flamenca.
Format a Amsterdam, arribà a París el 1721, on esdevingué amic i collaborador de Chardin S'especialitzà en el retrat burgès, gènere del qual arribà a ésser un mestre destacat Hom conserva obres seves al Musée du Louvre, al Rijksmuseum d’Amsterdam, a Montpeller i a Versalles
Jaume Juan i Rosselló
Pintura
Pintor.
Autodidacte, el 1936 es revelà a Barcelona dins la figuració classicitzant i arquetípica del Noucentisme A la postguerra practicà un delicat idealisme amb les seves exquisides figures femenines del món burgès, menestral i camperol, paralleles a la literatura de l’Escola Mallorquina Participà en el Grup dels Set 1948 Exposà a Barcelona i a Palma
Hishikama Moronobu
Pintura
Pintor japonès.
Iniciat dins les tradicions cortesanes dels estils kano i tosa , fou, després de la seva arribada a Edo, un dels principals creadors de l’estil burgès i ciutadà ukiyo-e ~1660 Pintà especialment temes amorosos en xilografies, estampes i illustracions per a llibres amb un llenguatge personal, on predominen la línia flexible, la clímax eròtica i la netedat compositiva La seva època millor és el decenni del 1680 El seu estil tingué continuïtat fins al s XVIII
Tobias Stilmmer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador suís.
A la seva ciutat natal treballà fins el 1570, any que es traslladà a Estrasburg, on decorà el rellotge astronòmic de la ciutat Del 1578 al 1584 treballà en la decoració pictòrica del vell palau de Baden-Baden, actualment desaparegut De la seva obra destaca la producció de retrats, plens d’elements realistes de la vida quotidiana i dotats d’un profund intimisme burgès Jacob Schwytzer i la seva muller Elsbeth Lochmann 1564, Offentliche Kunstsammlung, Basilea
Joan Fuster i Bonnín
Pintura
Pintor.
Iniciat dins el realisme acadèmic de Ricard Anckermann, evolucionà cap al vessant burgès i intimista del Modernisme, influït per Rusiñol i Casas Fou medalla d’or a l’exposició internacional de Marsella 1903 Professional de la pintura, especialment actiu en 1910-20, exposà a Palma on fou professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis, Maó, Barcelona, Madrid i Buenos Aires Des del 1921, davant el Noucentisme i l’avantguarda ascendent adoptà un luminisme, folkloritzant i paisatgístic
George Grosz
Pintura
Pintor alemany, naturalitzat nord-americà.
Estudià a Dresden i a Berlín i es dedicà al dibuix humorístic per als diaris Després d’una estada a París, participà en el dadaisme i en el futurisme Creà una obra d’un expressionisme cruel sobre escenes de la vida contemporània La vida d’un socialista 1920, Ecce homo 1923 i Mirall d’un burgès 1925 Fugint dels nazis emigrà als EUA 1933 i s’hi naturalitzà 1938 Al final de la seva vida defensà un realisme a ultrança
Joan Antoni Fuster i Valiente
Pintura
Pintor.
De família terratinent acomodada, estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid S'inicià dins els corrents epigònics del Modernisme amb paisatges d’un cromatisme decoratiu i efectista, però evolucionà, fins al punt que esdevingué la figura màxima el Noucentisme pictòric a Mallorca Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals del classicisme burgès de l’escola mallorquina
Jean Dubuffet
Acrílic (1982), de Jean Dubuffet
© Fototeca.cat
Escultura
Pintura
Pintor i escultor francès.
Interrompé els estudis artístics el 1924 per dedicar-se al negoci familiar, bé que no perdé contacte amb l’art i practicà la pintura de manera intermitent fins el 1942, que s’hi consagrà definitivament El 1944 exposà a París Mirobolus, Macadam et Cia , la primera d’una sèrie d’obres Corps de Dames , 1950 Sols et terrains , 1951-52 L’Hourloupe , 1962-64 elaborades amb materials nous i de rebuig També es dedicà a l’escultura, seguint els principis de l’ art brut , exposats per ell mateix i reunits a Prospectus et tous écrits suivants 1946, 1967 El 1948 en creà una societat i en feu diverses…