Resultats de la cerca

S'inicià a Roma 1901 amb el coneixement de Balla i Boccioni Al cap de cinc anys era a París pintant formes neoimpressionistes Definitivament s’adherí al futurisme i signà el seu manifest del 1910 La seva preocupació gira entorn de la recerca de la “sensació dinàmica en si”, mitjançant colors molt vius i ritmes molt dinàmics i elegants Més tard s’inclinà cap a un classicisme entre racionalista i màgic, molt acostat a Derain, a partir de la Section d’or La seva evolució es posà de manifest al seu llibre Du cubisme au classicisme 1921 Entre les seves pintures cal…

Treballà a Bolonya 1483-1506 i a Màntua per als Gonzaga Retratista i paisatgista, la seva pintura manifesta un classicisme mesurat Coronació de la Mare de Déu, 1501, San Giovanni in Monte, Bolonya

Esdevingué pintor de la cort el 1767 i director de l’Academia de San Fernando, de Madrid, el 1788 D’un rococó brillant, evolucionà vers un classicisme acadèmic i fou el més personal dels pintors del cercle de Mengs Dibuixant i retratista, es dedicà sobretot a la pintura mural

Residí a Roma i a Constantinoble Fou deixeble de Barend van Orley i de Jan van Dornicke El tríptic del Davallament museu de Lisboa permet d’identificar-lo amb l’anomenat Mestre dels Sants Sopars , d’estil leonardià D’un gòtic tardà passà a un manierisme a través del classicisme Traduí al neerlandès l’obra de Serli i Vitruvi

Assistí a l’escola de belles arts de Le Havre, on conegué R Dufy A París 1898, després d’una etapa impressionista 1900-04, seguí les discussions sobre el fauvisme, en el qual participà amb un sensualisme cromàtic propi i influït per PP Rubens Té una obra de paisatges, marines i efectes de neu, de composició decorativa tendint a l’arabesc, composició que desenvolupà en grans pintures amb tendència al classicisme

Fill i deixeble de Josep Maria Marquès i Garcia Exposà sovint a Barcelona, des del 1912 Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres-Garcia 1914, amb Obiols, Aymat, Enric Casanovas, Monegal i altres, conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista S'integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona El seu estil derivà cap a un major convencionalisme, sovint centrat en temes mitològics o bíblics

Deixeble d’Albani, la seva obra denota una clara influència de l’escola dels Carracci, bé que evolucionà gradualment vers la fórmula rafaelesca, sobretot pel que fa a la perfecció del dibuix Malgrat la seva filiació barroca, manifesta una inclinació vers les formes amanerades i simples, pròpies del classicisme patètic De la seva producció cal esmentar els quadres d’altar i els frescs La Divina Saviesa ~1629-33, Palazzo Barberini, Roma

Deixeble de L Carracci i influït pels pintors venecians, utilitzà els forts contrasts lumínics Cridat a Roma 1621 per Alexandre Ludovisi —Gregori XV—, assolí un dels moments més interessants de la seva carrera L’Aurora Roma, Casino Ludovisi El seu estil es decantà a poc a poc vers un cert classicisme mancat d’interès La influència acadèmica restà en ell fins a la mort, malgrat una etapa de contacte amb la manera de Guido Reni

Format sota la influència de Giorgione, el seu art és un intent, reeixit, de posar d’acord el brillant cromatisme venecià amb els esquemes compositius del classicisme romà Al servei de la família Este féu els retrats dels seus membres i decorà el palau ducal de Ferrara Entre les seves obres es destaquen Bacanal National Gallery, Londres, Allegoria de la pintura Kunsthistorishes Museum, Viena, els Doctors de l’Església galeria de Dresden i Circe Galleria Borghese, Roma

Després d’una estada a Roma, obrí un taller a París, que fou molt freqüentat Preconitzà el retorn a la natura i el dibuix directe del model Bé que fou un dels promotors del retorn al classicisme de la segona meitat del s XVIII, conservà, però, en el seu estil molta cosa de la gràcia equívoca del rococó, com hom pot veure a La venedora d’amors Musée National de Fontainebleau Intentà noves tècniques de pintura a la cera